Categoría: Junior Masc Groc

Onzena jornada de lliga i primera d’aquest nou any que encara estem assaborint. Juguem un partit contra un equip de mitja taula, però amb el reocrd present de la última derrota, fruit de la relaxació i el creure’ns superiors sense necessitat de treballar bé.

Malgrat això, els dos entrenaments d’aquesta setmana havien sigut molt bons i sortiem contents a pista.

Comencem el partit i les sensacions son bones. Som superiors en defensa, on aguantem molt be els uns contra uns i pressionem les línies de passada. En atac correm com buscàvem i juguem bastant be l’estàtic, amb bastant mobilitat de bola. Malgrat això, el nostre encert deixa molt a desitjar i aquesta victoria moral no s’acaba de veure reflectida al marcador, on no aconseguim desempallegar-nos del rival.

El segon peeríode comença millor. Aconseguim robar dues boles seguides i això marca un ritme alt, el que ens permet fer un parcial de 10-2 que ens deixa a +13 a l’electrònic. I, de sobte, desconnectem. Per primera vegada al partit, i no ultima, abaixem un esglaó la intensitat, com si ja estigués tot fet i el rival, aprofita responent amb un 3-13 que torna a deixar-nos de nou a només 6 punts per sobre. Perm la nostra part, el nostre atac deixa de ser fluid, deixem de moure la bola i ens emborratxem de bola, de manera que deixem de crear opcions fàcils i ens dediquem a estampar-nos una vegada i una altra contra la defensa. Cal un temps mort per fer-nos tornar al partit. Tres minuts mes tard acaba la primera part amb un resultat de 35-27.

Les consignes a la mitja part son clares: recuperar el rimte inicial, treballant des de la defensa i ser capaços de millorar el percentatge de tir que ens impedia enlairar-nos. I ens posem el mono de treball per fer un inici de quart magnífic , amb un 17-4 en 8 minuts. Aquí vull felicitar el grandíssim esforç en defensa de l’equip, treballant molt les línies de passada, tant interiors com exteriors i aguantant molt bé al jugador amb bola, amb uns bons desplaçaments defensius i pràcticament sense ficar mans. Recuperem moltes boles i esgotem moltes possesions rivals. Això, unit a que en aquest període perdem només una bola, ens deixa un munt de possesions que aprofitem de forma molt correcta. L’electrónic marca 35-59 quan s’inicia el quart període.

En aquesta ultima part el rival ens planta una zona, que ja havia provat alguns minuts abans, però que ara s’ens empassa molt més. Tot i la bona mobilitat que teníem fins el moment, deixem d’encertar el nostre tir exterior i ens possem nerviosos. El rival aprofita de nou aixó per tornar-nos un parcial clau al partit, 0-10. A falta de 3 minuts del final tenim que parar el partit per tornar a agafar el control del partit: el millor contra la zona és defensar fort i córrer i després tindre paciencia per atacar. Res que no haguesim fet al llarg dels 37 minuts anteriors. Cal refer-nos i recuperar el nostre joc. Al final, maquillem una mica el resultat, però no podem evitar pérdre el període.

Malgrat això, cal dir que durant 32 minuts em fet un grandíssim partit, en especial defensivament. Ha sigut un partit on ens ho hem passat bé, heu gaudit i hem suat, un d’aquells partits en que surts orgullós de la dutxa. Felicitats al jugadors, però, molt important, no deixem de treballar. Si de veritat volem lluitar per la lliga ens hem de possar les piles, perque cada punt conta i no ens podem permetre desconnexions com les d’aquesta jornada.

Bon treball nois.

Parcials: 1er(13-8), 2on(22-19), 3er(24-8) i 4rt(13-18)

Novena jornada de lliga, després de perdre l’anterior partit de forma contundent. Aquest tocava donar un cop sobre la taula i recuperar el nostre joc.

Vam sortir molt sòlids en defensa dificultant al rival el ficar cistelles fàcils i facilitant la nostra sortida en contraatac, que va ser la clau que en dos minuts agaféssim una petita renda de 7 punts que s’aniria allargant durant la resta del match. En estàtic ens costa molt més atacar, juguem molt tancats i ens costa trobar situacions finals de cara a cistella.

El segon període segueix aquesta mateixa línia però de forma més exagerada. La nostra defensa individual es fa més i més impenetrable però som incapaços d’anotar en atac posicional. Tots els nostres punts són de contraatac o en segones opcions. Arribem així al descans amb el marcador 24-13.

Al descans demanem no baixar la intensitat en defensa i això serà el que ens salvarà d’una segona part dolenta. El rival es col·loca en zona, que mantindrà durant gran part de la segona meitat del partit i a nosaltres se’ns complica encara més l’atac. Movem bastant bé la bola però ens movem poc nosaltres i facilitem a la defensa arribar a tots llocs. Un gran encert des de la línia de tres ens ajuda a agafar aire, però sobretot el, mantenir el gran ritme defensiu que ens permet continuar corrent manté el marcador igualat. I es que la millor manera de trencar una zona és evitar que aquesta es col·loqui: córrer. El parcial acaba sent de 23-23.

Per l’últim quart, en canvi, perdem el ritme i el joc. El nostre nivell defensiu afluixa i correm menys. A més, no aprofitem les estones que el rival ens defensa en individual per poder fer més mal. El joc es descontrola i a estones perdem el ritme. Aquest s’acaba afluixant i nosaltres ens acomodem a esperar que els minuts passin per guanyar el partit. Al final, sense massa emoció, acabem 13 a dalt.

Un partit guanyat més a la butxaca, però sortim amb un sabor agredolç i la sensació de que encara queden masses coses a treballar. Prenguem-nos aquesta setmana per descansar,reflexionar i treballar. Proper rival: CB Gramanet.

Parcials:

1er(15-9), 2on(9-4), 3er(23-23) i 4rt(19-17)

Primera victòria a casa després de 6 jornades. Després d’una bona setmana d’entrenaments que havia anat in crescendo ens enfrontàvem contra els líders, equip invicte fins el moment i sens dubte, l’equip amb el millor joc que ens torbàvem fins el moment.

El partit va començar amb una anada i tornada de cistelles per part dels dos equips. La nostra defensa individual sortia molt d’efecte. El nostre nivell defensiu era molt correcte i aconseguíem recuperar bastants pilotes. Malgrat això, el rival era molt efectiu de acara a aro i a cada oportunitat encaixàvem dos punts més. En atac vam saber jugar molt ordenats, fincant boles als interiors per poder treure-les i jugar de dintre a fora i de fora a dintre, cosa que ens va donar moltes opcions de tir de mitja i llarga distància que no vam saber aprofitar. Per altra part, seguíem en la línia d’altres partits de perdre moltes boles, fins a 6 en aquest 10 primers minuts. Arribàvem al final del quart amb una certa avantatge moral, en un marcador igualat però que semblava que dominàvem i, de sobte, a l’últim segon encaixem un triple rival que ens deixava dos punts per sota.

Aquest triple ens deixa trastocats i, per primera vegada abaixem el cap. Tot i la rèplica al primer atac per un triple nostre, La Garriga es ve a dalt i ens fa un parcial de 2-11 que ens deixa 7 punts per sota al marcador. És un moment on nosaltres em perdut el ritme i pràcticament no trobem solucions clares en atac. Decidim compensar-ho en defensa col·locant-nos en una defensa zonal que ens ajuda a sortir a la contra i dificulta els rivals. Aprofitant que ells anaven carregats de faltes tornem a córrer com ens agrada i en un minut fem un parcial de 9-3 que ens empata de nou, però que termina amb una nova cistella encaixada. Anem al descans 31-33. Tot està en joc.

Al tercer període, el CB La Garriga surt a defensar en una zona 3-2 molt i molt tancada que ens posa problemes i ens costa atacar. La nostra precipitació per trobar cistelles clares fa que tinguem massa pressa moltes vegades. Això, i el poc encert que mantenim durant tot el partit fa que en aquest període només arribem a ficar 3 cistelles de camp. Val a dir que molts atacs estaven molt ben jugats contra la defensa zonal, però cometem errors simples però claus que ens impedeixen finalitzar-los com voldríem. El període comença amb repartiment de cistelles fins que al minut 4 encaixem un parcial de 0-7 que ens posa a 9 punts per sota, la màxima diferència. Remuntem 5 punts amb dos tirs lliures i un gran triple i, de nou, encaixem un triple a l’últim instant que ens torna a posar contra les cordes. Tornem a estar a -7.

La situació és ara tensa i juguem sobre la fulla d’una navalla. Una mala passa ens pot fer caure en el desànim. Però comencem de nou amb una rèplica i els tornem el triple tan sols començar. Nosaltres ens tornem a col·locar en zona i, sens dubte, resulta efectiva. El joc es nostre, però ens mantenim per sota al marcador. Al minut 5, després d’encaixar un altre 0-5 tornem a estar a -9, però les sensacions son bones i continuem treballant correctament. En aquest moment tots dos equips estem ja en bonus i prenem consciència de la importància dels tirs lliures. Amb un 4/6 seguits i un triple ens tornem a ficar al partit, l’electrònic marca 52-54. La nostra efectivitat de cara a aro segueix sent molt dolenta però un gran domini del rebot ens ajuda a tenir segones i terceres oportunitats, impedint que el rival tingui més opcions d’atac. Amb l’expulsió d’un dels seus jugadors claus, sembla que ells perden valentia mirant a l’aro mentre nosaltres continuem corrent i defensant. No és fins el minut 8, amb un parcial de 6-0 que ens tornem a posar per damunt al marcador, anem 58-55. Em estat per darrere durant 26 minuts i mai em deixat de treballar. A partir d’aquí, tot és una anada i tornada de tirs lliures, una aposta a veure qui te el pols més fi. El nostre percentatge no acaba de ser del tot correcte, amb un 3/10 a l’últim minut, en contra del seu 4/5, però la nostra defensa fa i ha fet que en tot aquest període només encaixem una sola cistella de camp. Això és clau per arribar ajustats al final i que quan soni la botzina el marcador sigui de 64-59. Acabem de vèncer els invictes líders.

Malgrat això i una vegada superada l’eufòria, cal que recuperem el cap fred i ens adonem de la realitat. Una jornada més hem mantingut una enorme quantitat de boles perdudes que donen segones oportunitats als rivals i que no fan més que menysprear els nostre treball defensiu. Igualment, hem tingut un percentatge de tirs de camp desastrós ficant 19/59 tirs. Aquest llast fa que, tenint tantes opcions, no aconseguim vèncer més còmodament rivals que podríem tindre més a l’abast.  Cal seguir treballant.

Per últim, agrair a una grada espectacular que ens va recolzar com mai, tant en els bons com els dolents moments i que va ser clau per la nostra victòria.

Proper partit juguem contra 3 Viles, rival desconegut però que ve de guanyar a un rival que a nosaltres se’ns va empassar. Cal estar molt i molt centrats aquesta setmana. Que no nos invada la locura.

Aquesta cinquena jornada ens la plantejàvem més o menys senzilla i la realitat ens ha xocat a la cara. Ens hem trobat un rival que fins el moment havia perdut tots els partits però sempre els havia competit i que estava disposat a mossegar per emportar-se la primera victòria.

El partit es veu des del primer moment molt igualat, amb intercanvis de cistelles per part dels dos equips. Ells defensen molt tancats i ens costa penetrar a cistella, el que fa que perdrem moltes boles i arribem a llençar poc. Per la seva part ells no acaben de ficar i, tot i el marcador, al final del quart el partit està en taules. Malgrat això, són ells els que marquen el ritme. A nosaltres ens costa defensar bé i no podem sortir a la contra, impedint-nos gaudir del bàsquet com ens agrada.

El segon període es encara pitjor i comença amb un 7-0 en 3 minuts que ens posa 8 per sota al marcador. Cal un temps mort per redreçar-nos. Des de llavors i fins el final de període el resultat és de 7-9. Durant aquest minuts continuem perdent moltes boles, fins a 15 a la mitja part, i, a més, hem deixat de dominar el rebot. Això fa que en aquest quart pràcticament ni tirem a cistella. Les sensacions no són còmodes, no acabem de adaptar-nos al ritme i sembla que res no entra. Anem millor al vestuari i reflexionem. Acaba el segon quart i l’electrònic marca 20-26.

A la mitja part parlem del que cal. Volem dominar el ritme de partit, tornar a recuperar el domini interior i deixar de perdre boles tontes. El tercer quart comença amb un 0-4 a favor que ens posa a 4 punts, però que immediatament és contrarestat amb un 10-1 que ens deixa a 11 punts al minut 6. Malgrat això, el partit començava a ser nostre. Estàvem corrent i jugant amb ritme, estàvem amenaçant com calía i tornàvem a tenir aquest descaro que ens caracteritza. L’únic problema era que, una vegada i un altre la bola es sortia del aro impedint-nos reflectir al marcador el bon joc que estàvem començant a dur a terme. Estàvem a 11 punts, si, però quedava molt partit i podíem canviar les tornes. Aquí m’enorgulleixo dels nois al dir que no van caler temps morts ni canvis per que els mateixos jugadors que havien rebut el parcial fossin capaços de mantenir el cap seré, continuar treballant i començar la remuntada. En els últims minuts fem un 8-14 amb triple final inclòs que ens tornen a ficar al partit. Toc, toc, ja estem aquí de nou i els 5 punts de diferència no són res.

L’últim període és la clara imatge que si el treball és bo i constant els resultats arriben. El quart final comença amb dos triples rivals que ens tornen a allunyar, però nosaltres a lo nostre. Tornem a defensar fort, millorem la pèrdua de boles i correm com volem. A més, aprofitem les avantatges físiques del nostre equip sota els taulells per anar fent el nostre treball. Així, al minut , amb els seus dos triples, el parcial era de 6-11, deixant el marcador 50 iguals. Temps mort. El partit torna a començar i nosaltres portem de nou la batuta, tenim al rival contra les cordes però sabem que es resistirà. Apostem per un quintet alt per exagerar encara més les nostres avantatges i aconseguim tancar el partit amb un parcial de 4-9 que ens posa per davant al marcador per primera vegada al partit.

D’aquest 40 minuts ens quedem amb dues versions: no podem despertar tant tard, a la espera de veure que farà el rival, hem d’imposar el nostre joc des del minut 0. Per altra part, em tingut el seny de fer el que calia en els moments complicats i aquesta unió s’ha vist reflectida al resultat final.

La setmana que ve competim contra La Garriga, el líder invicte i, de moment, el millor equip que ens hem trobat. Aquesta setmana treballarem dur i constant per arribar dissabte amb les piles posades i amb la màxima energia. Objectiu: enderrocar al rei.

El match d’aquesta quarta jornada, disputat a casa, ha sigut un clar exemple del que venim anunciant ja fa dies. Guanyar o perdre no depèn al 100% de nosaltres, hi ha molts altres factors que influeixen i que no podem controlar. El que si que podem fer és sortir a pista i treballar per merèixer guanyar, lluitar i treballar només depèn de nosaltres. Aquesta setmana no hem merescut la victòria i ens l’hem emportada. Això no serà sempre així. La vida i el bàsquet posen a cadascú al seu lloc. Juguem per merèixer guanyar i guanyarem, potser no tots els partits, però guanyarem sobre els nostres objectius marcats.

El partit comença molt espés i travat. Com ja sabíem, el Canet fa una defensa molt tancada i això ens dificultava jugar boles a la pintura com ens agrada, ja sigui a través dels pivots o amb potents penetracions. Per la nostra part la nostra defensa individual és bastant correcta i de moment, aconseguim aguantar els seus 1c1. Tant és així que l’electrònic al minut 3 encara era de 3-1 i al minut 5 de 3-4, havent ficat només un tir de camp per equip. Nosaltres aconseguim poques cistelles clares si no es a la contra i els nostres tirs de mitja i llarga distància no acaben d’entrar. Passats els 10 primers minuts el marcador és de 9 a 8.

Al segon període comencem a ficar boles interiors clares i aprofitar la seva defensa tancada per generar des de les seves recuperacions creant avantatges. En defensa baixem el ritme i ja no podem aguantar els seus face to face. El Canet és un equip que basa el seu joc en això i tenim clar que devíem ser capaços d’aguantar-los, però comencem a perdre ritme. Això fa que el nostre joc en atac que, tot i començar a millorar no era bo, es veig enfosquit per una superioritat rival al darrere que fa que al descans el partit estigui en taules: 24 a 24.

A la mitja part parlem amb els jugadors i decidim plantejar una zona. Amb defenses alternades ens situem en zona i individual. Una grandíssima defensa individual tota la pista ens fa recuperar unes quantes boles i ells es troben a les fosques contra les nostres defenses zonals. Si a això li sumem que comencem a córrer millor i més ràpid, ens surt un quart guanyador i més o menys còmode. Enfosquit per les pèrdues totes de pilota que impedeixen que ens puguem anar del partit de forma clara. Ens sentim superiors però el marcador no ho reflexa així.

Al darrer període millorem aquest error i deixem de perdre boles. De fet, és aquest el període que menys pèrdues de bola hem fet fins el moment de lliga. A més, ens fem dominadors del taulell i agafem fina a 10 rebots defensius i 8 ofensius i ja sabem que qui domina el rebot domina el partit. Seguim mantenint el nostre ritme alt i així aconseguim ficar cistelles. En estàtic, però, estem completament ofuscats i som incapaços de generar opcions clares davant la seva defensa tancada. Els nostres tirs exteriors no entren jugar en estàtic se’ns fa un món. En defensa seguim recorrent desesperadament a les zones que, tot i fer-nos guanyar el partit, ens fan perdre capacitat de joc i ritme. Tot i així, guanyem el quart i ens emportem el partit.

Cal seguir treballant i millorant. Tot i el dia i la hora del partit la grada estava plena i la imatge que continuem donant no és bona. Nois, aquest projecte és més gran que la suma de cada un de nosaltres, hem de ser capaços de jugar amb cap en tot moment i sortir i merèixer guanyar. Perquè els guanyadors busquen solucions mentre els perdedors busquen excuses.

Dissabte que ve juguem contra un gran rival com és AECAM 2 i tindrem que treure el millor de nosaltres si volem millorar aquests aspectes. Que no se’ns contagi la bogeria.

Parcials: 1er(9-8), 2on(15-16), 3er(15-12) i 4rt(14-12)

Tercera jornada de lliga i encara no sabem res del nivell, de la competició o dels rivals. Només ens toca seguir treballant i ser fidels a allò en que creiem.

Juguem contra el CB Llinars, un equip que sabíem que corria molt i defensava molt intens. I als primers minuts de partit ens passen la mà per la cara. En atac juguem bastant bé, movem la bola com cal però els rivals corren moltíssim a la contra i ens pillen desprevinguts una vegada i un altre. Durant 6 minuts ens mantenim cara a cara, però en dos minuts ens fan un parcial de 12-0 que ens deixa trasbalsats, arribant a posar-nos 16 punts per sota. Cinc punts nostres aconsegueixen maquillar lleugerament el marcador que acaba al primer període amb un 28-17 en contra.

Les consignes abans del segon període son clares i senzilles, fer un bon balanç defensiu, sacrificant una mica el rebot ofensiu i evitar que el Llinars fiqui cistelles en contraatac. I ja està. I amb això les tornes es tornen a favor nostre. Amb una molt bona defensa de l’1c1 que evita que ells generin joc i fent un balanç com deu mana ens mantenim els primers minuts sense que ells ens fiquin cap cistella. Per par nostre, recuperem el nostre esperit elèctric, tornem a sortir en contraatac i ara som nosaltres els que marquem el ritme del partit i ells els que ens van darrere. I de sobte, sense adonar-nos, ha acabat el segon període i el parcial del quart ha sigut de 0-17 i ens posem de nou per sobre al marcador

Per la segona part és obvi el que volem: que no corrin. Queda demostrat que ells s’anul·len sense aquesta opció i nosaltres podem jugar molt més al nostre joc. Malgrat això nosaltres comencem a perdre intensitat i cada vegada ens consta més mantenir el ritme. Seguim evitant que ells fiquin cistelles en contraatac però la nostra defensa dona un pas enrere i cometem moltes més faltes. En aquest 10 minuts el Llinars arriba a tirar fins a 18 tirs lliures, dels quals en finca 8. Això, més dues cistelles de camp els deixen el parcial a 14 punts. Per la nostra part, millorem el joc en estàtic, aconseguim ficar boles còmodes als interiors i a partir d’ells generem un molt bon joc de sortida. Malgrat tot perdem el quart per 14-12.

L’últim període, com acostuma a passar, va ser més caòtic. Moltes presses per uns, i molts nervis per tots. Va ser un últim període molt més lent i trist. Nosaltres continuàvem sent els amos del tempo del partit i això ens ha donat la clau de la victòria. El rebot a l’últim període, a més, millora ostensiblement, el que ens dona moltes més opcions de joc que perdíem als 30 minuts anteriors. Al final, amb un parcial de 5-8, el marcador acaba amb un 45-54 que ens emportem a casa.

Però tot i la victòria, encara tenim molt a treballar. Principalment  la defensa dels bloc directes que ens guanyen una vegada i una altre; el rebot durant els primers períodes, que ha sigut molt baix, i la defensa individual on encara recuperem massa poques boles.

Però em quedo amb lo millor del partit: al minut 8 del primer període perdíem de 16 punts. Aquest hagués sigut el moment de tirar el partit, d’enviar-ho tot a prendre pel cul i preparar-nos per rebre una pallissa. Però no. Ens mantenim fidels al nostre joc i continuem treballant amb la ment clara i serena i la constància ens dona resultat. Poc a poc i amb bona lletra ens tornem a posar per davant. Crec que en aquest partit em madurat una mica. Moltes felicitats, nois!!

Parcials:

1er (28-17), 2on(0-17), 3er(14-12) i 4rt(5-8)