Aquesta cinquena jornada ens la plantejàvem més o menys senzilla i la realitat ens ha xocat a la cara. Ens hem trobat un rival que fins el moment havia perdut tots els partits però sempre els havia competit i que estava disposat a mossegar per emportar-se la primera victòria.
El partit es veu des del primer moment molt igualat, amb intercanvis de cistelles per part dels dos equips. Ells defensen molt tancats i ens costa penetrar a cistella, el que fa que perdrem moltes boles i arribem a llençar poc. Per la seva part ells no acaben de ficar i, tot i el marcador, al final del quart el partit està en taules. Malgrat això, són ells els que marquen el ritme. A nosaltres ens costa defensar bé i no podem sortir a la contra, impedint-nos gaudir del bàsquet com ens agrada.
El segon període es encara pitjor i comença amb un 7-0 en 3 minuts que ens posa 8 per sota al marcador. Cal un temps mort per redreçar-nos. Des de llavors i fins el final de període el resultat és de 7-9. Durant aquest minuts continuem perdent moltes boles, fins a 15 a la mitja part, i, a més, hem deixat de dominar el rebot. Això fa que en aquest quart pràcticament ni tirem a cistella. Les sensacions no són còmodes, no acabem de adaptar-nos al ritme i sembla que res no entra. Anem millor al vestuari i reflexionem. Acaba el segon quart i l’electrònic marca 20-26.
A la mitja part parlem del que cal. Volem dominar el ritme de partit, tornar a recuperar el domini interior i deixar de perdre boles tontes. El tercer quart comença amb un 0-4 a favor que ens posa a 4 punts, però que immediatament és contrarestat amb un 10-1 que ens deixa a 11 punts al minut 6. Malgrat això, el partit començava a ser nostre. Estàvem corrent i jugant amb ritme, estàvem amenaçant com calía i tornàvem a tenir aquest descaro que ens caracteritza. L’únic problema era que, una vegada i un altre la bola es sortia del aro impedint-nos reflectir al marcador el bon joc que estàvem començant a dur a terme. Estàvem a 11 punts, si, però quedava molt partit i podíem canviar les tornes. Aquí m’enorgulleixo dels nois al dir que no van caler temps morts ni canvis per que els mateixos jugadors que havien rebut el parcial fossin capaços de mantenir el cap seré, continuar treballant i començar la remuntada. En els últims minuts fem un 8-14 amb triple final inclòs que ens tornen a ficar al partit. Toc, toc, ja estem aquí de nou i els 5 punts de diferència no són res.
L’últim període és la clara imatge que si el treball és bo i constant els resultats arriben. El quart final comença amb dos triples rivals que ens tornen a allunyar, però nosaltres a lo nostre. Tornem a defensar fort, millorem la pèrdua de boles i correm com volem. A més, aprofitem les avantatges físiques del nostre equip sota els taulells per anar fent el nostre treball. Així, al minut , amb els seus dos triples, el parcial era de 6-11, deixant el marcador 50 iguals. Temps mort. El partit torna a començar i nosaltres portem de nou la batuta, tenim al rival contra les cordes però sabem que es resistirà. Apostem per un quintet alt per exagerar encara més les nostres avantatges i aconseguim tancar el partit amb un parcial de 4-9 que ens posa per davant al marcador per primera vegada al partit.
D’aquest 40 minuts ens quedem amb dues versions: no podem despertar tant tard, a la espera de veure que farà el rival, hem d’imposar el nostre joc des del minut 0. Per altra part, em tingut el seny de fer el que calia en els moments complicats i aquesta unió s’ha vist reflectida al resultat final.
La setmana que ve competim contra La Garriga, el líder invicte i, de moment, el millor equip que ens hem trobat. Aquesta setmana treballarem dur i constant per arribar dissabte amb les piles posades i amb la màxima energia. Objectiu: enderrocar al rei.