Categoría: Junior Fem Groc

Ens enfrontem aquesta setmana a un rival directe que a l’anada ens va passar la mà per la cara fàcilment. Juguem en una pista diferent a la normal que esperem que ens doni cert avantatge i amb baixes a la plantilla que fan perillar les posicions interiors. Era un partit que se’ns plantejava de molta pujada i sabíem que necessitaríem un gran esforç si volíem deixar-lo a casa.

El primer quart va ser bastant desastrós, en gran part degut a que la prèvia al partit va ser bastant dolenta en general. Un mal escalfament fa que comencem fredes, els tirs no entren, les carreres es fan més llargues i l’altre equip sembla més gran. I abans que ens adonem estem perdent de deu punts.

Al segon període sembla que les cosses van millor. Amb una gran defensa zonal aconseguim recuperar moltes boles i sortir ràpid a la contra i en cinc minuts fem un parcial de 8-3. El desencert del rival a la línia de tirs lliures (que en aquest període fa 2 de 8) ens ajuda a apropar-nos al marcador. Entrem a una bona dinàmica on la intensitat defensiva ens impulsa a fer atacs ràpids. Tot així, aconseguim reconèixer quan parar el joc i jugar ordenades en atac. A l’ecuador del partit anàvem perdent de dos.

El tercer període és el més disputat de tots. Elles surten amb les piles posades, davant la nostra remuntada a l’anterior període. La nostra defensa individual és insuficient si volem aturar el seu atac fort i cada vegada ens veiem obligats a refugiar-nos en una zona que, se’ns dubte, és la defensa clau d’aquest equip. Durant els primers minuts, fem un 11-5 que ens posa per davant. Llavors són elles les que comencen a pressionar i robar boles. I durant una estona ens tornem boges i comencem a perdre boles i en dos minuts ens retornen el parcial en un 0-8 i tornem a estar 6 avall. Canviem doncs les defenses durant un temps mort i això sembla frenar una mica el seu ímpetu i a l’últim minut aconseguim recuperar la diferència a l’electrònic.

Comença l’últim període tal com comença de nou el partit: empatats. Com diuen al tenis: joc de partit. Elles comencem pressionant i es distancien de nou al marcador. Llavors NO passa el que ens acostumava a ocórrer en aquestes situacions: no ens venim a baix. Aconseguim mantenir el nostre joc i seguir lluitant i confiant. Aquesta força mental fa que de cara a aro tot es torni més fàcil i comencem a encertar a l’anella. Aquest gran encert ens fa ficar tres triples clau que ens tornen a posar per davant. Elles no fan més que fallar tirs lliures i comencen a desmotivar-se. Nosaltres estem cada vegada més a prop del nostre objectiu. El xiulet final sona quan el marcador senyala 52-46 a favor nostre.

Merescuda victòria davant aquest esforç, felicitats noies. Ens agradaria recamrcar avui la importància dels tirs lliures, que aquesta vegada ens ha afavorit: elles van fallar 16 tirs lliures. Ara a gaudir de la victòria i a seguir treballant així. Pròxim objectiu: CB Canet.

Ens enfrontem aquesta setmana a un rival directe que a l’anada ens va passar la mà per la cara fàcilment. Juguem en una pista diferent a la normal que esperem que ens doni cert avantatge i amb baixes a la plantilla que fan perillar les posicions interiors. Era un partit que se’ns plantejava de molta pujada i sabíem que necessitaríem un gran esforç si volíem deixar-lo a casa.

El primer quart va ser bastant desastrós, en gran part degut a que la prèvia al partit va ser bastant dolenta en general. Un mal escalfament fa que comencem fredes, els tirs no entren, les carreres es fan més llargues i l’altre equip sembla més gran. I abans que ens adonem estem perdent de deu punts.

Al segon període sembla que les cosses van millor. Amb una gran defensa zonal aconseguim recuperar moltes boles i sortir ràpid a la contra i en cinc minuts fem un parcial de 8-3. El desencert del rival a la línia de tirs lliures (que en aquest període fa 2 de 8) ens ajuda a apropar-nos al marcador. Entrem a una bona dinàmica on la intensitat defensiva ens impulsa a fer atacs ràpids. Tot així, aconseguim reconèixer quan parar el joc i jugar ordenades en atac. A l’ecuador del partit anàvem perdent de dos.

El tercer període és el més disputat de tots. Elles surten amb les piles posades, davant la nostra remuntada a l’anterior període. La nostra defensa individual és insuficient si volem aturar el seu atac fort i cada vegada ens veiem obligats a refugiar-nos en una zona que, se’ns dubte, és la defensa clau d’aquest equip. Durant els primers minuts, fem un 11-5 que ens posa per davant. Llavors són elles les que comencen a pressionar i robar boles. I durant una estona ens tornem boges i comencem a perdre boles i en dos minuts ens retornen el parcial en un 0-8 i tornem a estar 6 avall. Canviem doncs les defenses durant un temps mort i això sembla frenar una mica el seu ímpetu i a l’últim minut aconseguim recuperar la diferència a l’electrònic.

Comença l’últim període tal com comença de nou el partit: empatats. Com diuen al tenis: joc de partit. Elles comencem pressionant i es distancien de nou al marcador. Llavors NO passa el que ens acostumava a ocórrer en aquestes situacions: no ens venim a baix. Aconseguim mantenir el nostre joc i seguir lluitant i confiant. Aquesta força mental fa que de cara a aro tot es torni més fàcil i comencem a encertar a l’anella. Aquest gran encert ens fa ficar tres triples clau que ens tornen a posar per davant. Elles no fan més que fallar tirs lliures i comencen a desmotivar-se. Nosaltres estem cada vegada més a prop del nostre objectiu. El xiulet final sona quan el marcador senyala 52-46 a favor nostre.

Merescuda victòria davant aquest esforç, felicitats noies. Ens agradaria recamrcar avui la importància dels tirs lliures, que aquesta vegada ens ha afavorit: elles van fallar 16 tirs lliures. Ara a gaudir de la victòria i a seguir treballant així. Pròxim objectiu: CB Canet.

Tenim un partit complicat, contra un dels equips de mes amunt a la taula. A l’anada vam guanyar de dos a la prorroga en un partit molt bo i disputat per les nostres noies. Ara, però, les baixes ens feien patir, amb dues jugadores lesionades i dues més que no havien entrenat durant la setmana.

Tot i així el partit no comença malament. És un partit dur, tot i que no tant com últimament i amb molts tirs lliures. Nosaltres defensem individualment alternant amb zones i anem aguantant. El primer període és una alternança de cistelles que acaba en 2 a baix, però sense sensació de cap derrota.

Al segon període sortim a defensar en zona i aconseguim que el seu marcador no canviï durant els primers 7 minuts. A base d’una gran defensa i un gran ritme ofensiu, implantem un 13-0 que ens allunya del marcador i ens posa les coses més fàcils.

El tercer període, tot i que comença amb un 5-0 per nosaltres, elles comencen a fer una pressió a mitja pista molt molt agressiva que ens fa perdre moltes boles i tirar incòmodes, i ens retornen un parcial de 14-2 que, al acabar el quart ens posa només 2 a dalt.

La tensió era màxima. Però en cap moment vam perdre el nostre joc i en un quart molt igualat que vam guanyar d’1 punt ens vam emportar un partit de merescuda victòria.

Cal a dir, però, varies coses. Felicitar a les jugadores per la seva victòria i donar les gràcies a la cadet que va venir a donar-nos un cop de mà. Després repetir que estem contents de que haguem recuperat aquest joc ràpid que ens agrada però cal anar amb cap, que durant moltes vegades no fèiem més que xocar-nos una vegada i una altra contra la seva defensa sense ser capaces de frenar la moto. I, per últim, felicitar que tot i el parcial important en contra del tercer període i tenir moltes cosses en contra, vam saber jugar amb cap contra la seva defensa i no ens vam venir a baix.

Molt bé, noies.

Parcials: 1er(19-21), 2on(16.6), 3er(10-6) i 4rt(18-17)

Una  nova victòria amb bones sensacions d’aquest equip que després de perdre la passada setmana necessitava una mica d’aire. I l’ha trobat. Jugàvem contra un rival que en principi no es plantejava complicat, però quan l’últim de la taula et fa suar per guanyar, tots els partits semblen complicats.

La premissa d’inici era clara: assegurar els rebots en defensa per poder sortir ràpid i jugar ordenades en atac. Comencem el partit fent alternances de defenses, amb pressió tota la pista rere cistella. Aquestes defenses ens fan robar moltes boles i aconseguim ficar cistelles fàcils que vindran seguides de més bones defenses, entrant així en un cicle d’anotació que ens fa arribar al minut nou amb el marcador a favor 3 a 20.

El segon període ens costa més de guanyar. Elles aconsegueixen jugar be contra la nostra zona i nosaltres comencem a perdre el nostre joc. En atac perdem masses boles en passes dolents i ara comença a ser el Tordera qui domina el ritme del partit. A més, comencem a perdonar massa en els rebots defensius, donant al rival segones i terceres opcions que abans no tenien.

Els errors estan clars i definits però no aconseguim acabar de solucionar-los tampoc al tercer període, fent que el parcial entre el 2on i 3er quart sigui només de +2 per nosaltres.

Per a l’últim període tenim que canviar la dinàmica davant un equip que cada vegada es dona més conte que ens pot mossegar la mà que li ensenyem. Canviem els tipus de defensa i aconseguim despistar a l’atac de nou. Tornem a tenir el ritme a les nostres mans. L’últim període ha estat marcat per un gran ritme en defensa que ens feia córrer còmodament. A partir del minut 4, elles fan pressió zonal tota la pista que aconseguim passar sense problemes i, moltes vegades, fer cistelles fàcils sense cap bot. Per desgràcia, durant aquest temps sense lesionen del turmell dues jugadores, com a contrapunt d’un partit tant bo.

Vull felicitar a totes les jugadores pel gran partit que hem fet, sobretot en defensa i esperar que aquest ritme es mantingui el que queda de temporada.

Parcials: 1er(8-20), 2on(10-10), 3er(10-12) i 4rt(10-22)

Divuitena  jornada de temporada. Juguem fora, contra un equip que recordàvem molt dur i que a l’anada ens va fer 40 minuts de zona.

Comencem el partit i veiem ja que serà un partit molt i molt dur, on es patirà per cada bola. Tots dos equips comencem defensant individualment, nosaltres fent pressió rere cistella, que tot i no aconseguir robar masses boles, redrecem les seves pujades de bola. Elles juguen un joc molt aleatori, amb un gran encert en tirs de mitja distància i amb una ràpida sortida en contraatac que més d’una vegada ens agafa a peu canviat. Nosaltres juguem bastant ordenades, però la seva dura defensa no ens permet treure gaires avantatges en el joc estàtic i moltes de les cistelles són en arribar jugant o en accions individuals. Dos tirs de 2, dos triples i tres tirs lliures ens mantenen vius però perdent de 4 al final del primer període.

Durant el segon període patirem encara més. Elles segueixen pujant la intensitat defensiva, ens roben moltes boles, pressionant la pujada de bola i cada vegada ens costa més jugar a alguna cosa. Elles comencen a estar còmodes i nosaltres perdem el nostre estil amb molta facilitat. Durant aquest període, un triple al minut nou és l’única cistella de camp que fiquem. Els altres 12 punts són de tirs lliures. Gràcies a això aconseguim guanyar el període d’1 punt, però sense tenir cap sensació de victòria i notant com el partit se’ns comença a escapar de les mans.

Al tercer període arribaríem a un punt de no retorn. El rival no deixa de pujar la intensitat defensiva portant el match a un nivell molt dur. Això fa que al minut 3 estiguin ja en bonus. Nosaltres no som capaces de mantenir la concentració davant el nivell al que ha arribat el partit. A la pista no es veu cap voluntat. Juguem amb por, l’aro escup les boles i elles no baden en cap moment. A cada atac rebem cops i sembla que cada lluita és una derrota. Durant uns minuts es veu una cara molt dèbil del nostre equip, derrotades i sense voluntat de lluita. Arribem al final del quart període 13 punts per sota a l’electrònic.

Després de provar tot tipus de defenses als anteriors períodes mantenim una zona 2-3 per assegurar el rebot defensiu. I, quasi per art de màgia, alguna cosa canvia. Com a entrenadors som conscients que hi ha un punt de les jugadores un nosaltres ja no hi podem arribar. Busquem motivar-les, busquem animar-les o inspirar-les però de vegades les paraules no son suficients. Arribats a aquest punt, l’equip rival va aconseguir el que nosaltres, com a entrenadors, no vam aconseguir: treure l’orgull. Després d’estar 30 minuts rebent garrotades, emputxades i tot tipus de cops, les jugadores van dir basta. La nostra defensa va aconseguir trencar el seu joc i el renovat domini del rebot defensiu ens va donar la oportunitat de començar a esgarrapar punts. Cada bola era a mort, cada defensa la última, però es va lluitar de forma excel·lent i es va patir. Sense un atac clar ni ordenat però amb un grandíssim nivell defensiu i una capacitat de lluita exemplar el partit començava a estar de baixada. L’encert des dels tirs lliures i l’expulsió de dues de les seves jugadores importants vans er claus per que al final fossin elles les que se’n anessin del partit i nosaltres les que ens emportéssim una merescuda victòria.

Volem destacar la importància dels tirs lliures durant el partit. Al tercer període vam fer 1 de 14 i elles se’ns escapaven al marcador. En canvi, el 5 de 6 als últims dos minuts de partit quan perdíem d’un punt ens posava a les portes de la victòria.

Felicitar les jugadores pel gran esforç físic i psicològic que van fer. La propera jornada tenim un rival directe. Si mantenim aquest nivell el partit està a les nostres mans. Agafeu-lo!

Ja hi tornem a ser. Ja ha passat la meitat de la temporada, ja comença la fi d’aquest any i ho fem amb bon peu. El Sant Just era un equip que a l’anada ens va massacrar a contraatacs mentre nosaltres érem incapaces de fer un bon balanç defensiu. Era el primer partit de la temporada i encara no estàvem a to. Moltes coses han canviat des de llavors; altres no tant.

El partit va ser bastant plàcid per nosaltres durant tota l’estona, mantenint en tot moment una distància al marcador que s’anava diferenciant a poc a poc. Elles no ens van pressionar massa i això ens va permetre jugar tranquil·les el nostre joc aconseguint en alguns moments jugades amb bones circulacions de bola i tirs clars. En atac, es va manar joc durant quasi tot el partit i no únicament al principi d’aquest com normalment, però a més es va moure bé la bola en ocasions sense necessitat de manar cap sistema. Fins i tot van aconseguir finalitzar en cistella fàcil alguns sistemes que encara no ens donaven total confiança. Malauradament encara som incapaces de moure’ns per iniciativa pròpia si no tenim la bola i no hi ha un sistema marcat. Vam tenir un bon encert de cara a l’aro, tant de tir exterior com a curta distància i en penetracions, el que va dificultar el treball de la defensa.

En defensa mantenim la nostra línea. Mentre defensàvem en zona, tot i no ser encara massa agressives ni acabar de col·locar-nos del tot bé, aconseguim robar o recuperar moltes boles i, en general, acabem trencant el partit gràcies a això. Però a la que s’ordena una defensa individual la qualitat defensiva de l’equip baixa considerablement i els rivals sempre s’apropen al marcador. Per evitar això cal primer ser conscients de la responsabilitat defensiva a l’1c1, i després ser capaces de fer bones ajudes sense perdre de vista a la nostra jugadora.

Tancant el partit amb un demolidor últim període i sense poder dir tampoc que haguéssim fet un excel·lent partit, esperem que aquesta victòria serveixi per recuperar les ganes de joc i de bàsquet que semblen perdudes aquestes últimes setmanes.

Felicitats per la victòria, noies!! Pròxim objectiu: Vilassar de Mar.