CB IPSI A OTTO SYLT 60 – 39 CANOVELLES BC GROC

Ens enfrontàvem aquest diumenge a un rival directe, un partit important per poder complir els nostres objectius. A més, l’equip que ens hem trobat al davant no era gens semblant al que ens esperàvem: un equip amb seny a l’hora de jugar i amb una intensa defensa pressionant. Per contra, era un equip que basava tot el seu joc ofensiu en córrer al contraatac, molt encertat en tots els tirs de mitja i curta distància i que defensaven individualment però molt tancades i amb bones rotacions defensives.

Per la nostra part, el partit va tenir dues besants. A la primera mitja part no fèiem darrere les rival. Repeteixo: DARRERE les rivals, és a dir, elles corrien al contraatac i nosaltres érem incapaços de fer un bon balanç defensiu per posar-nos davant i parar-les.  Això feia que elles anotessin cada vegada i es repleguessin correctament en una defensa que a nosaltres ens semblava un mur contra el que xocàvem una vegada i un altre, perdent boles o fallat tirs i sense anar al rebot, provocant nous contraatacs d’elles. Quan aconseguíem parar-les, pràcticament no van poder anotar en estàtic i es van robar boles pressionant tota la pista, però això va ser una petita llum durant els primers vint minuts. Arribàvem al descans amb un marcador de 34 a 16, tenint en compte que nosaltres havíem ficat 7 tirs lliures.

De cara a la segona part les consignes eren simples: balanç i rebot. I quan això es va fer, la cossa va canviar. El tercer va ser l¡únic període que vam guanyar, ja que vam ser capaces de parar les seves contres ràpides i, en contraposició, córrer nosaltres una mica. Durant una estona els papers es van intercanviar. Ara érem nosaltres qui dominàvem el match. Al principi del quart període, quan havíem arribat a perdre de 19, ens vam posar a 9 punts de diferència i llavors elles, gràcies a la gran quantitat de boles perdudes per part nostre, ens van fer un parcial de 8 a 2 primer i tres minuts més tard, de 7 a 3 que ens allunyava ja massa de l’equip rival. Malgrat això, els últims minuts es van lluitar molt i molt, demostrant que mai està del tot perdut el partit.

Aquest ha sigut un cop dur al nostre ànim, però sempre en podem extreure part positiva: per una part felicitar per el gran percentatge de tirs lliures anotat, 11 de 16 (68,8%). Per altre banda, la segona part només es va perdre de 3 punts de diferència. És una llàstima no haver jugat així tot el partit, però volem felicitar les jugadores per l’esforç físic i mental extra que van tenir que fer per lluitar així quan la cossa estava tan fosca.

Ara, “borrón y cuenta nueva”, comencem la segona volta tal com em acabat aquesta primera.

Parcials: 1er(14-9), 2on(20-7), 3er(9-10) i 4rt(17-13)

Junior Fem GROC 43 – 30 UE CLARET

Partit sense gaire misteri, tot i que ens anem amb la sensació de que podríem haver fet molt més. L’equip rival no era gran cosa i en cap moment ens van posar les cosses realment difícils.

El partit va començar amb una defensa zonal per part seva que es prolongaria durant tota la resta del partit. Una vegada més a nosaltres ens va costar molt atacar-la, tot i que es va moure molt més la bola que a anteriors partits. Per contra, el nostre encert de tir exterior va ser molt inferior al normal, cosa que ens va fer que mai poguéssim aconseguir obrir i trencar massa la zona i, en conseqüència, separar-nos clarament al marcador.

Defensivament podem dir que va estar correcte. Individualment vam saber aguantar bastant bé, robant bastants boles en una pressió individual que ens va perdonar moltes faltes amb les mans. Tot i així, vam rotar en diferents tipus de zones que en moments claus ens van permetre fer parcials importants, com a l’inici del 2on període (9-0) o al 3er període (8-0).

Un partit que es va fer llarg, on vam mirar poc a l’aro i vam encertar menys encara (1 triple i 2/6 tirs lliures).

Podem considerar-ho un paset endavant, però encara ens queda molt per recórrer per arribar a la nostra excel·lència i aquesta pròxima jornada ens toca un rival que no ens posarà les cosses tan fàcils. La oportunitat és vostra, l’agafem?

U.E. Gaudí 60–53 Junior Fem. Groc

Comencem amb el peu esquerre aquest any 2013, caient a la pista d’un rival que es trobava per sota a la classificació. Aquesta derrota, però, no ha sigut cosa de 40 minuts, si no que una part ja venia prescrita durant la setmana. Una setmana on no hem sigut totes pràcticament en cap moment i on el nivell d’intensitat i tensió poques vegades han arribat al seu punt necessari.

Tot i així començàvem el partit guanyant amb un 4-11 en els primers cinc minuts. Durant aquest període la defensa va ser bastant correcta, vam aconseguir robar unes quantes boles fent pressió i això ens va permetre córrer i ficar cistelles fàcils. El període, però, terminà 11 a 11 al tornar-nos el parcial no sense suar la samarreta. Tantejat el terreny veiem que el Gaudí era un equip del nostre nivell, lluitador sobretot en defensa que no ens posaria les cosses gens fàcils.

Començàvem llavors el segon període. I l’iniciàvem endollades, amb dos triples consecutius que ens tornaven a posar cap dalt. Però fins aquí va arribar la il·lusió. En el moment en que la nostra pressió va deixar de sortir efecte vam començar a emportar-nos una vegada i un altre contra una defensa zonal que excepte els primers compassos no vam saber superar. En defensa deixàvem de robar boles i només fèiem que retrocedir i esperar al rival. El segon període va acabar igual: 11 a 11 però ja sense gaires bones sensacions.

El tercer període és, sens dubte el pitjor. Nosaltres comencem molt espesses en atac, continuem sense poder fer res davant la seva defensa zonal, mes que tirar triples i anar al rebot. En estàtic no aconseguim ficar cap cistella de dins l’ampolla pràcticament, només de 6’25 i d’alguna bola que aconseguim robar. Elles en canvi es senten cada vegada més còmodes a cada atac generen cistella o falta i no perdonen als tirs lliures. Només dos triples finals ens tornen a apropar al marcador i comencem l’últim període perdent de 2.

Però és iniciar-lo i encaixar un 10 a 0 que ens posa les cosses molt i molt difícils. Malgrat això encara es van veure bones accions però en cap moment aconseguim reduir la diferència a menys de 7 punts.

Per últim, m’agradaria fer una reflexió. L’equip rival va saltar d’alegria i es van abraçar quan va sonar el clàxon final. Estic segur que havien estat preparant el partit a consciencia, durant la setmana al 100% concentrades en el cap de setmana i també durant el partit van estar molt ficades tota l’estona. Nosaltres vam donar una imatge totalment contraria, una setmana molt poc regular i poca concentració en alguns moments importants del partit. Noies, el partit comença dilluns a les 19:30 i ja tenim que estar concentrades, ok? No tornem a fallar!!

SESE B 58 – 49 CANOVELLES BC GROC

Viatgem fins a Barcelona per jugar aquesta desena jornada contra l’equip al cap de la classificació, empatades amb nosaltres, sabent que quan sonés el clàxon del marcador final un dels dos es mantindria a dalt.

El partit va començar igualat, amb un intercanvi de cistelles per par d’unes i altres, una mica tantejant a les rivals. Les nostres consignes eren clares: pressionar després de fer cistella i superar la pressió rival amb passes i, sobretot, amb seny. Després d’un 0 a 6 nostre, elles es van deixar de mitges tintes i van començar a fer una pressió molt intensa després de cistella, saltant al 2c1. I a partir d’aquí va quedar palès que el partit se l’emportaria qui defensés millor i ataqués amb cap i ordre superant les pressions rivals. El nostre parcial se’ns va girar en contra amb un 12-6 que ens deixava al final del primer quart a 2 punts del SESE.

El segon quart l’iniciem bé: posant-nos dos punts per sobre, 16-18 en els primers tres minuts. Però elles no van deixar de pressionar i a nosaltres ens van entrar les presses. Un temps mort ens ho deixava clar: passem la pressió amb passes i seguretat, aquí estarà la clau. Però semblava que no podíem fer res per superar l’energia de les rivals. Elles no feien més que robar boles i nosaltres perdre-les en passis dolents i descontrols de bola. A base d’això i córrer, ja que en estàtic, tot i ser valentes a l’hora de tirar no varen ficar molt, ens van fer un parcial de 15 a 2 que ens posava les cosses molt difícils. Nosaltres no podíem jugar a res. Els primers minuts de partit havien sigut molt bons organitzant i manant jugades i fidelitzant-les fàcil; però davant la seva pressió només podíem pensar en superar-les a base de córrer, erròniament, cosa que ens impedia jugar a alguna cosa les vegades que creuàvem mitja pista.

Arribàvem a l’equador del partit 9 punts per sota. Al descans es parla majoritàriament de la defensa, la nostra i la seva, com millorar la nostra pressió 1-2-1-1 i repetir com superar la seva pressió. Entre una cosa i altra, sembla a l’inici del tercer quart que les forces s’igualen. Però això a nosaltres no ens serveix si volem recuperar la diferència a l’electrònic. La seva pressió se’ns continua empassant i perdem boles fàcils i al minut 6, quan la diferència és de 13 punts demanem un temps mort. Canviem la defensa i ens posem en 1-3-1. Aquest canvi es nota de forma clara a la pista. Pugem una marxa a la nostra intensitat. Elles no saben com atacar i les nostres grans rotacions de tots les jugadores ens permet robar boles i córrer. Aparentment, recuperem el domini del temps i del partit. Però això no es veu reflectit al marcador, on en els últims 4 minuts només fem un 7 a 4. Malgrat això, elles fan 5 faltes cosa que ens fa tirar 6 tirs lliures, dels quals només convertim un, cinc punts importantíssims que se’n van en orris.

L’últim període s’afronta amb una diferència d’11 punts. La situació es manté igual que els últims minuts del l’anterior període. Nosaltres marquem el ritme, posem la intensitat i correm molt; malgrat això elles es mantenen còmodes. La nostra intensitat i l’ànsia per guanyar ens fa cometre masses faltes, que al contrari que nosaltres elles no desaprofiten, convertint el 6 tirs lliures que tiren. Això, i un triple que encaixem, va acabar decantant el partit cap a l’equip local.

Considerem que aquesta és una molt bona oportunitat per veure com d’important és defensar bé i amb intensitat, fins que no ho vam fer no vam saber recuperar el nostre joc. I també fer veure la importància dels tirs lliures, vam fer un 43%, elles un 92%.

Canovelles B.C. 67-40 A.E. Minguella

Partido de trámite donde la diferencia entre ambos equipos fue clara desde el primer momento.

Se salió en presión flecha recuperandose varias bolas y pudiendo tener contraataques claros.

Buena defensa tanto en individual como en zona los primeros minutos. Cambios de 5 jugadoras cada 5 minutos tratando de no repetir los quintetos. Salvó una pequeña remontada del rival poniéndose a 3 puntos en el segundo cuarto, recuperada rápidamente después de un tiempo muerto con varias acciones de presión en flecha. El partido fue cómodo y con buenos porcentajes exteriores.

En el último cuarto ellas anotaron bastante de fuera y nosotras nos relajamos ligeramente en el ajuste exterior con la zona 1-3-1.

Aún así victoria de más de 25 minutos sin jugar al 100 %.

Nota aparte es el porcentaje de tiros libres, el cual hay que mejorar mucho.

En partidos así es donde hay q intentar probar las cosas que entrenamos entre la semana y que no acostumbráis a hacer normalmente. Cada una que piense si lo intento…..

BÀSQUET ATENEU MONTSERRAT 61–50 CANOVELLES BC GROC

Podríem d’aquest partit dir un munt de coses. Podríem comentar la quantitat de pilotes perdudes en passades descontrolades o el balanç defensiu que hem fet. Per altra part, podríem dir també sobre la magnífica defensa en zona que hem dut a terme o el domini sota el taulell que hem mantingut durant tot el partit. Malgrat això, d’aquesta jornada no és això el que ens ha de fer pensar, no és el més important amb el que ens hem de quedar.

Per altra part, aquest no és el lloc ni la manera de parlar dels problemes reals d’aquesta jornada, de manera que ens limitarem a fer un petit resum del partit, amb l’esperança de que els problemes reals es solucionin a pista, on es te que fer.

Hem començat el partit amb un 0-7 a favor i semblava que tot aniria coll avall. Però els 7 minuts restants ens han girat la truita a base, sobretot, de les nostres errades perdonant tirs fàcils, fent-nos un 13-2 que deixava el marcador 13-9.

El següent període ha sigut un intercanvi de cistelles. Nosaltres hem basat molt la nostra defensa en la pressió defensiva i la zona que ens ha donat grans resultats. Per contra, perdíem molts passes i fèiem un balanç defensiu dolent. Per si fos poc, el BAM no perdonava cap tir de mitja distància.

A la mitja part perdíem de 5 punts i donem tres consignes clares: 1) Evitar passades difícils, 2) Bloquejar el rebot i 3) Mantenir igual d’intenses la defensa zonal. Així, sortim a pista i durant els dos primers minuts elles ens fan pressió tota la pista i nosaltres perdem quatre boles en passes massa arriscats. Nosaltres no fem cap tipus de balanç i encaixem un important parcial quasi sense donar-nos compte. En atac deixem de jugar a res, amb cap ordre i ens basem en individualitats. Cal comentar, també, que el moviment de les jugadores sense bola era pràcticament nul, el que dificultava a la jugadora de bola buscar una línia de passi.

Afrontem llavors l’últim quart perdent de 13. Consigna de sortida: pugem la bola utilitzant a una pivot com a poste repetidor. Resultat: perdem les tres primeres boles, repetint el perfil del quart anterior. Ens col·loquem llavors en zona 1-3-1, però el nivell d’intensitat no és el suficient i, tot i guanyar el període, no ens permet remuntar el partit.

Noies, cal pensar en quines de les nostres actituds aporten algo a l’equip i quines només el destrueixen. Perquè amb males actituds no construirem res i dotze jugadores soles no tenen res a fer davant un equip de basquet. Recordeu noies, per que veniu a jugar? I digueu, heu gaudit avui jugant?

Parcials: 1er(13-9), 2on(12-11), 3er(18-10) i 4rt(18-20)