Autor: admin

CB LLINARS 45 – 54 CANOVELLES BC

Publicado el | por admin

Tercera jornada de lliga i encara no sabem res del nivell, de la competició o dels rivals. Només ens toca seguir treballant i ser fidels a allò en que creiem.

Juguem contra el CB Llinars, un equip que sabíem que corria molt i defensava molt intens. I als primers minuts de partit ens passen la mà per la cara. En atac juguem bastant bé, movem la bola com cal però els rivals corren moltíssim a la contra i ens pillen desprevinguts una vegada i un altre. Durant 6 minuts ens mantenim cara a cara, però en dos minuts ens fan un parcial de 12-0 que ens deixa trasbalsats, arribant a posar-nos 16 punts per sota. Cinc punts nostres aconsegueixen maquillar lleugerament el marcador que acaba al primer període amb un 28-17 en contra.

Les consignes abans del segon període son clares i senzilles, fer un bon balanç defensiu, sacrificant una mica el rebot ofensiu i evitar que el Llinars fiqui cistelles en contraatac. I ja està. I amb això les tornes es tornen a favor nostre. Amb una molt bona defensa de l’1c1 que evita que ells generin joc i fent un balanç com deu mana ens mantenim els primers minuts sense que ells ens fiquin cap cistella. Per par nostre, recuperem el nostre esperit elèctric, tornem a sortir en contraatac i ara som nosaltres els que marquem el ritme del partit i ells els que ens van darrere. I de sobte, sense adonar-nos, ha acabat el segon període i el parcial del quart ha sigut de 0-17 i ens posem de nou per sobre al marcador

Per la segona part és obvi el que volem: que no corrin. Queda demostrat que ells s’anul·len sense aquesta opció i nosaltres podem jugar molt més al nostre joc. Malgrat això nosaltres comencem a perdre intensitat i cada vegada ens consta més mantenir el ritme. Seguim evitant que ells fiquin cistelles en contraatac però la nostra defensa dona un pas enrere i cometem moltes més faltes. En aquest 10 minuts el Llinars arriba a tirar fins a 18 tirs lliures, dels quals en finca 8. Això, més dues cistelles de camp els deixen el parcial a 14 punts. Per la nostra part, millorem el joc en estàtic, aconseguim ficar boles còmodes als interiors i a partir d’ells generem un molt bon joc de sortida. Malgrat tot perdem el quart per 14-12.

L’últim període, com acostuma a passar, va ser més caòtic. Moltes presses per uns, i molts nervis per tots. Va ser un últim període molt més lent i trist. Nosaltres continuàvem sent els amos del tempo del partit i això ens ha donat la clau de la victòria. El rebot a l’últim període, a més, millora ostensiblement, el que ens dona moltes més opcions de joc que perdíem als 30 minuts anteriors. Al final, amb un parcial de 5-8, el marcador acaba amb un 45-54 que ens emportem a casa.

Però tot i la victòria, encara tenim molt a treballar. Principalment  la defensa dels bloc directes que ens guanyen una vegada i una altre; el rebot durant els primers períodes, que ha sigut molt baix, i la defensa individual on encara recuperem massa poques boles.

Però em quedo amb lo millor del partit: al minut 8 del primer període perdíem de 16 punts. Aquest hagués sigut el moment de tirar el partit, d’enviar-ho tot a prendre pel cul i preparar-nos per rebre una pallissa. Però no. Ens mantenim fidels al nostre joc i continuem treballant amb la ment clara i serena i la constància ens dona resultat. Poc a poc i amb bona lletra ens tornem a posar per davant. Crec que en aquest partit em madurat una mica. Moltes felicitats, nois!!

Parcials:

1er (28-17), 2on(0-17), 3er(14-12) i 4rt(5-8)

C.B. ARGENTONA A 68-35 CANOVELLES B.C.

Publicado el | por admin

Sabíamos que era un partido complicado, el Argentona no habia perdido ningún partido y nos habian hablado de su intensidad en el juego. Empezamos bastante bien, con mucha intensidad en defensa que compensaba el poco acierto en ataque, asi que durante los primeros compases del partido el resultado estuvo muy ajustado y las fuerzas de los dos equipos eran muy parejas.

En el segundo cuarto tuvimos una bajada de intensidad defensiva que hizo que el Argentona nos cogiera una ventaja de 12 puntos hacia el final del cuarto.

Al regreso del descanso se subió la intensidad y se consiguió aguantar la embestida del rival, pero no conseguimos reducir distancias. En los últimos minutos del cuarto empezaron a aparecer nervios, el intentar resolver cada una por nuestra cuenta, los enfados, la desesperación, actitudes que no ayudaban nada al equipo y que nos condicionaron mucho en el último cuarto y beneficiaron la estocada final del Argentona, acabando el partido con una diferencia de 30 puntos.

Chicas, con este partido nos hemos de dar cuenta de todo lo que nos queda por mejorar y aprender, hay que seguir trabajando y dándolo todo en entrenos y partidos. Sois un gran equipo y tenéis mucho potencial, pero no es suficiente con serlo, hay que demostrarlo, y cada una de vosotras ha de ser un ejemplo para el resto de compañeras.

 

 

 

CANOVELLES BC 60-71 CB TORELLÓ

Publicado el | por admin

Primer partit de lliga, després d’una setmana una mica complicada d’entrenaments i siguent 7 jugadores més 1 premini. En línies generals, excelent partit durant els 7 primers períodes, en els que vam anar guanyant quasi tota l’estona. Molt bon joc col·lectiu, aplicant conceptes que estem treballant i que ens estan costant però que a base d’insistir es comencen a reflectir en pista. Vam poder veure jugades de passar i tallar (només 1 tall, però ja vindrà més endavant el reemplaç i la inversió), jugades d’arribar amb la bola pel centre, passe a la banda i tall (treballat aquesta setmana) i contraatacs correguts perfectament.

En defensa, ens falta apretar la línia de passe, que no serveix de res apretar la pilota si les altres 4 jugadores no tanquen la línia, estem treballant en això també, però no ens podem queixar del nivell defensiu del partit.
El problema ens va arribar a l’últim període, que degut al cansanci (erem 8 jugadores) o la nostra impossibilitat de fer canvis (totes havien jugat ja 5 parts) ens van passar per sobre a basse de contraatacs i rebots ofensius.
Gràcies a Irene Pérez per venir a ajudar-nos.
Parcials: 7-3 / 4-9 (11-12) / 12-4 (23-16) / 6-10 (29-26) / 9-7 (38-33) / 7-8 (45-41) / 8-8 (53-49) / 7-22 (60-71)

El secreto para ser un gran tirador (Andy Toolson)

Publicado el | por admin

Durante mi carrera, muchas personas me preguntaban cómo pude llegar a ser un buen tirador. –“Oye, Andy ¿naciste siendo un buen tirador?«-. Ese tipo de preguntas siempre me hacían sonreír. La respuesta era simplemente «¡¡NO!!«.

Estoy seguro que hay una cierta cantidad de talento que viene de Dios, pero la mayoría de los buenos tiradores se han hecho así mismos por el sudor, el trabajo y miles de horas de repetición de ejercicios relacionados con el tiro.

Cuando yo tenía unos 15 años, mi entrenador de High School en Twin Falls (Idaho), me decía, «Andy, si quieres ser un jugador de nivel universitario vas a tener que pagar un precio«. Para mí, esto significaba que tenía que dejar de jugar al béisbol y concentrar mis esfuerzos en mejorar en el basket. Ese entrenador, eraJohn Astorquia –su apodo era «The Senator»- , y decía sobre mí que «Andy es el primer jugador que he entrenado que quería estar trabajando en el pabellón más horas que yo«. Estoy muy agradecido por el tiempo que ese entrenador me dedicaba. También por sus consejos y ayuda, todo me ayudó muchísimo.

Cuando acabé el instituto recibí una oferta para jugar en la universidad deBrigham Young University de la primera división de la NCAA. En BYU habían jugado muy buenos y legendarios jugadores como el Hall of Fame Kresimir Cosic,primer internacional en ser nombrado All-America, o Danny Ainge. Allí estuve jugando de 1984 a 1990 aunque en medio estuve dos años de misión en Chile.
Después, pude jugar 11 años como profesional. Estoy seguro que esas bonitas experiencias en mi vida no hubieran podido haber pasado sin las lecciones de sacrificio y trabajo requerido que aprendí en mi época de formación en High School.

Si me preguntan por los mejores tiradores que vi, les diré que he podido jugar con y contra muchos muy talentosos como Chris Mullin, Eddie Johnson, Mitch Richmond, Drazen Petrovic, Oscar Schmidt, Jeff Hornacek, Danny Ainge, etc. Hoy en día, en mi opinión, Ray Allen me parece un gran ejemplo de lo que es un gran tirador que se ha hecho así mismo. Es un tío increíble. Todo un profesional que llega dos horas antes a casi cada partido para hacer su «regimen» de tiro. ¡¡Los buenos tiradores no nacen así!!

Artículo de www.solobasket.com

Canovelles BC BLAU 25-50 Canovelles BC GROC

Publicado el | por admin

Primer partido de la temporada y el más esperado, los dos equipos empezamos nerviosos y sin estar metidos en el partido. Una vez pasado el primer cuarto ya empezamos a entonarnos un poco, conseguimos robar alguna bola hacer finalizaciones fáciles. A la media parte llegamos con 5 puntos de ventaja (16-21).
La segunda parte fué totalmente diferente, pusimos una presión en todo el campo que llevábamos dos semanas trabajando. El resultado no pudo ser mejor, con un parcial de 5-18 rompimos el partido.
El último periodo salimos con un 0-6 en los primeros minutos y ya solo quedaba esperar a que pasaran los minutos.

Buen trabajo de las chicas y ya estamos deseando que llegue el siguiente encuentro.

LA PRIMERA VEGADA QUE VAIG JUGAR A BÀSQUET

Publicado el | por admin

Avui us deixem una petita reacció que ha fet un dels nostres jugadors del Cadet Masculí Groc i col·laborador del Pre-Mini Masculí. El text en qüestió correspon a una tasca que tenien que fer per Llengua Catalana aconseguint de nota un 9. Des del club volem felicitar a Andrés Garcia-Ruano per aquest text i per haver sigut capaç de transmetre aquests sentiments. Recomanem molt la lectura.

Diu així:

“LA PRIMERA VEGADA QUE VAIG JUGAR A BÀSQUET

En realitat haig de fer una confessió, que no se si repercutirà en la manera d’explicar els fets tal i com van passar.

No recordo ni conservo amb nitidesa les imatges del primer dia que vaig jugar a bàsquet; però encara puc experimentar les sensacions que em passaven pel cap aquell dia: nervis, emoció, angoixa, etc. Amb cinc anys no crec que es pugui recordar gaire coses, la veritat. Només em ve a la ment la meva imatge corrent com un boig cap al pavelló, ja que arribava tard.

Aquell dia marcaria un abans i un després, no només com a esportista, sinó també com a persona. Per que el principal en el bàsquet és que abans d’ensenyar-te a ser esportista t’ensenyen a ser persona per a que el dia de demà estiguis preparat per rebre el que hi ha més enllà del bàsquet, la vida.

Potser jo m’ho prenc massa a la valenta, potser només sóc jo el que ho veu d’aquesta manera, però per a mi el bàsquet és una filosofia de vida que desgraciadament, no puc descriure; una part meva.

Molta gent marxarà d’aquest món sense saber el que és guanyar un partit en equip, el que és ser derrotat i, no obstant, tenir al teu equip guardant-te les espatlles. Jo diria que és un nivell superior a l’amistat.

No puc donar-vos gaires detalls del primer cop, però sí el que sentia aquell dia i encara sento pel bàsquet.”

Andrés Garcia-Ruano Rojo»