Avui us deixem una petita reacció que ha fet un dels nostres jugadors del Cadet Masculí Groc i col·laborador del Pre-Mini Masculí. El text en qüestió correspon a una tasca que tenien que fer per Llengua Catalana aconseguint de nota un 9. Des del club volem felicitar a Andrés Garcia-Ruano per aquest text i per haver sigut capaç de transmetre aquests sentiments. Recomanem molt la lectura.
Diu així:
“LA PRIMERA VEGADA QUE VAIG JUGAR A BÀSQUET
En realitat haig de fer una confessió, que no se si repercutirà en la manera d’explicar els fets tal i com van passar.
No recordo ni conservo amb nitidesa les imatges del primer dia que vaig jugar a bàsquet; però encara puc experimentar les sensacions que em passaven pel cap aquell dia: nervis, emoció, angoixa, etc. Amb cinc anys no crec que es pugui recordar gaire coses, la veritat. Només em ve a la ment la meva imatge corrent com un boig cap al pavelló, ja que arribava tard.
Aquell dia marcaria un abans i un després, no només com a esportista, sinó també com a persona. Per que el principal en el bàsquet és que abans d’ensenyar-te a ser esportista t’ensenyen a ser persona per a que el dia de demà estiguis preparat per rebre el que hi ha més enllà del bàsquet, la vida.
Potser jo m’ho prenc massa a la valenta, potser només sóc jo el que ho veu d’aquesta manera, però per a mi el bàsquet és una filosofia de vida que desgraciadament, no puc descriure; una part meva.
Molta gent marxarà d’aquest món sense saber el que és guanyar un partit en equip, el que és ser derrotat i, no obstant, tenir al teu equip guardant-te les espatlles. Jo diria que és un nivell superior a l’amistat.
No puc donar-vos gaires detalls del primer cop, però sí el que sentia aquell dia i encara sento pel bàsquet.”
Andrés Garcia-Ruano Rojo»