El match d’aquesta quarta jornada, disputat a casa, ha sigut un clar exemple del que venim anunciant ja fa dies. Guanyar o perdre no depèn al 100% de nosaltres, hi ha molts altres factors que influeixen i que no podem controlar. El que si que podem fer és sortir a pista i treballar per merèixer guanyar, lluitar i treballar només depèn de nosaltres. Aquesta setmana no hem merescut la victòria i ens l’hem emportada. Això no serà sempre així. La vida i el bàsquet posen a cadascú al seu lloc. Juguem per merèixer guanyar i guanyarem, potser no tots els partits, però guanyarem sobre els nostres objectius marcats.
El partit comença molt espés i travat. Com ja sabíem, el Canet fa una defensa molt tancada i això ens dificultava jugar boles a la pintura com ens agrada, ja sigui a través dels pivots o amb potents penetracions. Per la nostra part la nostra defensa individual és bastant correcta i de moment, aconseguim aguantar els seus 1c1. Tant és així que l’electrònic al minut 3 encara era de 3-1 i al minut 5 de 3-4, havent ficat només un tir de camp per equip. Nosaltres aconseguim poques cistelles clares si no es a la contra i els nostres tirs de mitja i llarga distància no acaben d’entrar. Passats els 10 primers minuts el marcador és de 9 a 8.
Al segon període comencem a ficar boles interiors clares i aprofitar la seva defensa tancada per generar des de les seves recuperacions creant avantatges. En defensa baixem el ritme i ja no podem aguantar els seus face to face. El Canet és un equip que basa el seu joc en això i tenim clar que devíem ser capaços d’aguantar-los, però comencem a perdre ritme. Això fa que el nostre joc en atac que, tot i començar a millorar no era bo, es veig enfosquit per una superioritat rival al darrere que fa que al descans el partit estigui en taules: 24 a 24.
A la mitja part parlem amb els jugadors i decidim plantejar una zona. Amb defenses alternades ens situem en zona i individual. Una grandíssima defensa individual tota la pista ens fa recuperar unes quantes boles i ells es troben a les fosques contra les nostres defenses zonals. Si a això li sumem que comencem a córrer millor i més ràpid, ens surt un quart guanyador i més o menys còmode. Enfosquit per les pèrdues totes de pilota que impedeixen que ens puguem anar del partit de forma clara. Ens sentim superiors però el marcador no ho reflexa així.
Al darrer període millorem aquest error i deixem de perdre boles. De fet, és aquest el període que menys pèrdues de bola hem fet fins el moment de lliga. A més, ens fem dominadors del taulell i agafem fina a 10 rebots defensius i 8 ofensius i ja sabem que qui domina el rebot domina el partit. Seguim mantenint el nostre ritme alt i així aconseguim ficar cistelles. En estàtic, però, estem completament ofuscats i som incapaços de generar opcions clares davant la seva defensa tancada. Els nostres tirs exteriors no entren jugar en estàtic se’ns fa un món. En defensa seguim recorrent desesperadament a les zones que, tot i fer-nos guanyar el partit, ens fan perdre capacitat de joc i ritme. Tot i així, guanyem el quart i ens emportem el partit.
Cal seguir treballant i millorant. Tot i el dia i la hora del partit la grada estava plena i la imatge que continuem donant no és bona. Nois, aquest projecte és més gran que la suma de cada un de nosaltres, hem de ser capaços de jugar amb cap en tot moment i sortir i merèixer guanyar. Perquè els guanyadors busquen solucions mentre els perdedors busquen excuses.
Dissabte que ve juguem contra un gran rival com és AECAM 2 i tindrem que treure el millor de nosaltres si volem millorar aquests aspectes. Que no se’ns contagi la bogeria.
Parcials: 1er(9-8), 2on(15-16), 3er(15-12) i 4rt(14-12)