Hem tingut que esperar a la última jornada per poder gaudir del gust de la victòria. Jugàvem contra un equip que a l’anada ens havia guanyat de 20 punts però que érem conscients que no eren superiors a nosaltres, només més constants.
Des del primer moment les nostres consignes van ser clares: havíem de ser un equip en atac i en defensa. Si un fallava, fallàvem tots. Si un tenia èxit, guanyàvem tots. I així va ser des del primer moment. Vam començar el partit amb un 11 a 4 a favor que va ser clau per emportar-nos el partit. Aquesta distància va fer que mai tinguéssim que anar per darrere del rival de forma clara. Al segon període la truita es va girar i ens van fe n parcial de 4-10 i un 5-6 al tercer que posava el marcador igualat. Això no ens va preocupar en cap moment. S’estava treballant bé, sobretot defensivament, on la nostra posició defensiva era molt i molt bona. En atac el percentatge de tir va pujar molt més des de mitja i curta distància, on tan aviem fallat anteriorment. El partit va anar igualat tota l’estona i no es va decidir el guanyador fins a l’últim moment.
M’agradaria, però, que ens fixéssim en el perquè d’aquesta victòria. Durant tota aquesta setmana el nivell d’entrenaments ha sigut alt i bo i això s’ha notat al partit. No és fàcil mantenir la concentració tota la setmana i aquesta ho vam aconseguir. A partir d’aquí i aplicant el que havíem treballat, pràcticament no vam tenir que pensar en el joc, només ser un equip, en atac i en defensa.
Avui vull felicitar als pares per tot el recolzament i ànims durant aquest mesos difícils, aquesta victòria també és seva. Però sobretot felicitar als jugadors que van fer una setmana perfecta i un partit rodó, i dir que ha sigut un orgull veure com creixien aquest pocs mesos. Ara només ens queda no baixar aquest ritme a la fase regular.
