A sigut aquesta una jornada plena d’emocions. Il·lusió, esperança, esforç, orgull, fatiga, abatiment i decepció.
Jugàvem un partit sense saber ben bé què ens trobaríem. Al partit d’anada el Parets, sense gran cosa, ens va passar per sobre. Aquí, de sobte, la cosa va anar diferent.
Des del primer moment la intensitat que vam imposar, sobretot defensivament, va ser exemplar. Érem, per fi, un equip que havia aprés a defensar com a equip. Això va fer que el partit es mantingués sempre a un pam. El Parets jugava molt bé i sempre ens anava traient un parell de punts, però mai vam deixar de mossegar, fent lluir un bon bàsquet, ple de jugades en equip i d’individualitats quan tocava. Així, vam arribar a la mitja part perdent només de 6 punts.
Durant el descans les consignes van ser clares: tenim que seguir mantenint el ritme defensiu. A més d’això, en ataca jugàvem bastant oberts, de manera que érem un equip difícil de defensar. I com a súmmum, vam estar dominant el rebot tota l’estona i, recordeu que qui domina el rebot domina el partit. Per contra, em de dir, que estàvem fallant molts tirs i entrades fàcils de curta distància.
Tot això va arribar en la seva màxima esplendor durant el cinquè període. Aquest sis minuts vam decidir defensar només mitja pista i vàrem fer un 1 a 16 a favor que per primera vegada en la temporada decantava el partit en la nostra favor. Un bona defensa marcada per saber a qui teníem en cada moment i saber mantenir-nos cadascú en el seu rol ens permetia robar boles en equip i córrer aconseguint cistelles fàcils.
Però de sobte, vuit minuts més tard, al setè període tot això se’n va en orris. El que havia sigut el nostre punt àlgid, una defensa individual ordenada, es tornava el nostre punt dèbil. De sobte vam oblidar-nos de defensar cadascú al nostre i l’ànsia per guanyar ens feia anar darrere la pilota oblidant-nos del nostre. Això va fer que ens tornessin el parcial que nosaltres havíem fet abans, cosa que ens posava de nou per sota al marcador. Sortíem doncs els últims sis minuts quatre a baix i tot i que la actitud i intensitat van ser bones, no vam aconseguir remuntar aquest últims punts.
Cal corregir un parell de coses, sobretot els tir de poca distància (vam fallar quasi 20), però sobretot, una vegada més, cal aprendre a ser constants durant tot el partit, confiar en el paper de cadascú i saber que al final sortirà bé. Avui, a més em sento orgullós de la nostra grada que va estar animant i recolzant els jugadors en tot moment; gràcies.
Per últim, vull dir que potser aquesta ha sigut la mes dura de les derrotes, aquella que saps que tens a la mà però al final se t’escapa. Això, nois, ens apropa encara més a millorar i guanyar el proper cap de setmana. Avui ens hem sentit orgullosos al veure com aneu millorant, com ha pujat la intensitat i les ganes i com entre tots podem tirar endavant. No deixeu de treballar, cracks, i obtindreu la vostra recompensa!!