Divuitena jornada de temporada. Juguem fora, contra un equip que recordàvem molt dur i que a l’anada ens va fer 40 minuts de zona.
Comencem el partit i veiem ja que serà un partit molt i molt dur, on es patirà per cada bola. Tots dos equips comencem defensant individualment, nosaltres fent pressió rere cistella, que tot i no aconseguir robar masses boles, redrecem les seves pujades de bola. Elles juguen un joc molt aleatori, amb un gran encert en tirs de mitja distància i amb una ràpida sortida en contraatac que més d’una vegada ens agafa a peu canviat. Nosaltres juguem bastant ordenades, però la seva dura defensa no ens permet treure gaires avantatges en el joc estàtic i moltes de les cistelles són en arribar jugant o en accions individuals. Dos tirs de 2, dos triples i tres tirs lliures ens mantenen vius però perdent de 4 al final del primer període.
Durant el segon període patirem encara més. Elles segueixen pujant la intensitat defensiva, ens roben moltes boles, pressionant la pujada de bola i cada vegada ens costa més jugar a alguna cosa. Elles comencen a estar còmodes i nosaltres perdem el nostre estil amb molta facilitat. Durant aquest període, un triple al minut nou és l’única cistella de camp que fiquem. Els altres 12 punts són de tirs lliures. Gràcies a això aconseguim guanyar el període d’1 punt, però sense tenir cap sensació de victòria i notant com el partit se’ns comença a escapar de les mans.
Al tercer període arribaríem a un punt de no retorn. El rival no deixa de pujar la intensitat defensiva portant el match a un nivell molt dur. Això fa que al minut 3 estiguin ja en bonus. Nosaltres no som capaces de mantenir la concentració davant el nivell al que ha arribat el partit. A la pista no es veu cap voluntat. Juguem amb por, l’aro escup les boles i elles no baden en cap moment. A cada atac rebem cops i sembla que cada lluita és una derrota. Durant uns minuts es veu una cara molt dèbil del nostre equip, derrotades i sense voluntat de lluita. Arribem al final del quart període 13 punts per sota a l’electrònic.
Després de provar tot tipus de defenses als anteriors períodes mantenim una zona 2-3 per assegurar el rebot defensiu. I, quasi per art de màgia, alguna cosa canvia. Com a entrenadors som conscients que hi ha un punt de les jugadores un nosaltres ja no hi podem arribar. Busquem motivar-les, busquem animar-les o inspirar-les però de vegades les paraules no son suficients. Arribats a aquest punt, l’equip rival va aconseguir el que nosaltres, com a entrenadors, no vam aconseguir: treure l’orgull. Després d’estar 30 minuts rebent garrotades, emputxades i tot tipus de cops, les jugadores van dir basta. La nostra defensa va aconseguir trencar el seu joc i el renovat domini del rebot defensiu ens va donar la oportunitat de començar a esgarrapar punts. Cada bola era a mort, cada defensa la última, però es va lluitar de forma excel·lent i es va patir. Sense un atac clar ni ordenat però amb un grandíssim nivell defensiu i una capacitat de lluita exemplar el partit començava a estar de baixada. L’encert des dels tirs lliures i l’expulsió de dues de les seves jugadores importants vans er claus per que al final fossin elles les que se’n anessin del partit i nosaltres les que ens emportéssim una merescuda victòria.
Volem destacar la importància dels tirs lliures durant el partit. Al tercer període vam fer 1 de 14 i elles se’ns escapaven al marcador. En canvi, el 5 de 6 als últims dos minuts de partit quan perdíem d’un punt ens posava a les portes de la victòria.
Felicitar les jugadores pel gran esforç físic i psicològic que van fer. La propera jornada tenim un rival directe. Si mantenim aquest nivell el partit està a les nostres mans. Agafeu-lo!