Categoría: Crónicas

Viatgem fins a Barcelona per jugar aquesta desena jornada contra l’equip al cap de la classificació, empatades amb nosaltres, sabent que quan sonés el clàxon del marcador final un dels dos es mantindria a dalt.

El partit va començar igualat, amb un intercanvi de cistelles per par d’unes i altres, una mica tantejant a les rivals. Les nostres consignes eren clares: pressionar després de fer cistella i superar la pressió rival amb passes i, sobretot, amb seny. Després d’un 0 a 6 nostre, elles es van deixar de mitges tintes i van començar a fer una pressió molt intensa després de cistella, saltant al 2c1. I a partir d’aquí va quedar palès que el partit se l’emportaria qui defensés millor i ataqués amb cap i ordre superant les pressions rivals. El nostre parcial se’ns va girar en contra amb un 12-6 que ens deixava al final del primer quart a 2 punts del SESE.

El segon quart l’iniciem bé: posant-nos dos punts per sobre, 16-18 en els primers tres minuts. Però elles no van deixar de pressionar i a nosaltres ens van entrar les presses. Un temps mort ens ho deixava clar: passem la pressió amb passes i seguretat, aquí estarà la clau. Però semblava que no podíem fer res per superar l’energia de les rivals. Elles no feien més que robar boles i nosaltres perdre-les en passis dolents i descontrols de bola. A base d’això i córrer, ja que en estàtic, tot i ser valentes a l’hora de tirar no varen ficar molt, ens van fer un parcial de 15 a 2 que ens posava les cosses molt difícils. Nosaltres no podíem jugar a res. Els primers minuts de partit havien sigut molt bons organitzant i manant jugades i fidelitzant-les fàcil; però davant la seva pressió només podíem pensar en superar-les a base de córrer, erròniament, cosa que ens impedia jugar a alguna cosa les vegades que creuàvem mitja pista.

Arribàvem a l’equador del partit 9 punts per sota. Al descans es parla majoritàriament de la defensa, la nostra i la seva, com millorar la nostra pressió 1-2-1-1 i repetir com superar la seva pressió. Entre una cosa i altra, sembla a l’inici del tercer quart que les forces s’igualen. Però això a nosaltres no ens serveix si volem recuperar la diferència a l’electrònic. La seva pressió se’ns continua empassant i perdem boles fàcils i al minut 6, quan la diferència és de 13 punts demanem un temps mort. Canviem la defensa i ens posem en 1-3-1. Aquest canvi es nota de forma clara a la pista. Pugem una marxa a la nostra intensitat. Elles no saben com atacar i les nostres grans rotacions de tots les jugadores ens permet robar boles i córrer. Aparentment, recuperem el domini del temps i del partit. Però això no es veu reflectit al marcador, on en els últims 4 minuts només fem un 7 a 4. Malgrat això, elles fan 5 faltes cosa que ens fa tirar 6 tirs lliures, dels quals només convertim un, cinc punts importantíssims que se’n van en orris.

L’últim període s’afronta amb una diferència d’11 punts. La situació es manté igual que els últims minuts del l’anterior període. Nosaltres marquem el ritme, posem la intensitat i correm molt; malgrat això elles es mantenen còmodes. La nostra intensitat i l’ànsia per guanyar ens fa cometre masses faltes, que al contrari que nosaltres elles no desaprofiten, convertint el 6 tirs lliures que tiren. Això, i un triple que encaixem, va acabar decantant el partit cap a l’equip local.

Considerem que aquesta és una molt bona oportunitat per veure com d’important és defensar bé i amb intensitat, fins que no ho vam fer no vam saber recuperar el nostre joc. I també fer veure la importància dels tirs lliures, vam fer un 43%, elles un 92%.