CANOVELLES BC 61 – 47 CB TORDERA-HOSTALRIC

Cinquena jornada i tornem a gaudir del sabor de la victòria. Malgrat això, em jugat un partit amb pocs secrets i seguim sense donar el 100% de les nostres capacitats a pista. Aquesta vegada ha sigut suficient, què passarà quan no ho sigui?

Des d’un primer moment es va veure que érem superiors a les rivals i això ens va servir per anar provant coses noves, en especial un nou estil de joc que comencem a filar. El bon joc per part de totes que vam aplicar va facilitar les rotacions de banqueta i el repartiment de minuts, ja que tothom va aplicar el seu joc, el seu estil i un granet de sorra com sembla que fins ara no ho haviem fet.

Malgrat això, cal comentar que al inici del tercer període vam patir una davallada, en especial mental, que ens va fer perdre el quart per 2. D’aquesta experiència, però en podem extreure també un costat positiu. Quan ens trobem en situacions com aquesta, amb un rival que es creix i sembla que ens passa per sobre, de sobte demanem refugiar-nos en una defensa zonal tancada en comptes d’atacar en defensa. Aquesta vegada no va ser així. No només no va ser aquesta l’actitud sinó que durant la segona meitat de partit no es va aplicar en cap moment una zona pressionant o zonal, simplement defensant en individual es va recuperar el control i vam mantenir el partit en flotació.

 El Tordera, en canvi, al quart període si que es van posar en zona pressionant i zona enredera. De primeres això ens va agafar desprevingudes i l’equip visitant ens va robar el ritme de partit, marcant un ritme alt i ràpid que a nosaltres no ens interessava. Després d’un temps mort, tot i no acabar mai de recuperar el tempo, vam saber passar la pressió y la zona, de vegades sense cap bot, de pissarra, provocant situacions d’avantatge molt senzilles i efectives.

En general, podem dir que estem satisfets del treball realitzat. A més, per segona setmana consecutiva el percentatge de tirs lliures supera el 50%. Esperem que no torni a baixar.

Ara però, toca tornar a aplicar-se. Aquesta propera jornada ve un equip tant dur com motivant. No baixem els braços: a continuar millorant!!

Parcials: 1er(19-11), 2on(25-15), 3er(6-8) i 4rt(11-13)

CANOVELLES BC 43 – 32 CB VILASSAR DALT

Tercera jornada de la temporada i sortim de nou invictes, però no per això satisfets del treball. Tot i la victòria, queda palpés que encara hi ha molt a treballar i molts aspectes per polir.

El partit va començar amb dificultats per nosaltres. L’equip visitant va sortir defensant en una zona 1-3-1 que ens va agafar totalment desprevinguts u va suposar que acabéssim el període amb una diferència al marcador de menys 7 punts. En atac no podíem aplicar els nostres sistemes de joc i acabàvem estancant-nos en jugar individualment, en especials les jugadores exteriors finalitzant els atacs en tirs exteriors que no acabaven d’entrar. La nostra defensa individual no va ser tampoc res especial i menys quan elles arribaven ràpid després d’una pèrdua nostra i ens costava organitzar-nos en defensa. Això feia que perdéssim la oportunitat de córrer al contraatac, la manera més fàcil de trencar una zona. Tot això va suposar una bucle de males situacions que a falta de 30 minuts ens plantejava un partit en especial tàcticament difícil.

Al segon període la truita va donar la volta. Vam ser nosaltres ui vam sortir en zona i elles en una defensa d’alternança entre 1-3-1 i individual. Ara érem nosaltres les que dominàvem la defensa i elles les qui les costava atacar. Tot i així no es van corregir molts dels problemes que teníem: en especial l’ordre en atac. La gran majoria de cistelles que van realitzar, tant en aquest període com a la resta del partit, van ser de jugades individuals o de pick&roll. L’atac era desordenat, pràcticament no ordenàvem res i les poques vegades que ho fèiem no acabàvem els sistemes fins al final. Això feia que ens costés molt encestar i acabes la primera part amb un resultat tant baix com 14 a 15.

A la segona part l’encontre no va suposar res nou, només més del mateix; en una trobada que es va assimilar com a lenta i amb un joc espés dominat per la tàctica defensiva de cada equip. Nosaltres vam mantenir el mateix ritme que al segon període, sense que acabessin de sortir les coses però amb resultats a l’electrònic que, de moment no eren desfavorables;  i semblava que això ja ens era suficient. Cap a l’inici del quart període vam imposar una defensa pressionant 1-2-1-1 que va tornar a donar els seus fruits: es van robar un parell de boles reflexades al marcador i altres vegades simplement dificultàvem la seva transició ofensiva. Per la seva part, elles ens pressionaven la primera passada de sortida quan agafàvem un rebot defensiu impedint-nos poder sortir en contraatac. Es va acabar jugant al ritme que ens va imposar el Vilassar, un estil lent i estàtic al qual nosaltres encara no estem acostumades.

Noies, si volem complir l’objectiu marcat tenim que donar un cop a la taula en partits com aquest i marcar el nostre joc, no podem estar patint davant equips que no son superiors a nosaltres. Però per poder fer-ho cal corregir varis aspectes. Primer de tot un percentatge de tir molt i molt baix, cosa que ens va dificultar l’atac contra zona; però en especial el jugar amb cap  i paciència tot l’equip, ser capaces d’ordenar i acabar els sistemes fins al final.

Tot i així, felicitats per la victòria. Ara toca treballar fort aquesta setmana i ser capaces de millorar a la quarta jornada.

Parcials: 1er(4-11), 2on(10-4), 3er(17-10) i 4rt(12-7)

CB VILASSAR DE MAR 58 – 83 Junior Femení Groc

Segon partit jugat i segona victòria, aquesta vegada ja liderats pel nostre entrenador en cap.

El partit va començar bastant bé. Tal com la setmana passada, en atac es va començar manant i amb ordre. Corríem quan tocava i sabíem controlar el temps i frenar quan calía fer-ho. En defensa la intensitat era alta i es van provocar molts errors al local que ens va facilitar les coses, acabant el període amb una esbromadora superioritat, sobretot moralment, que es reflectia amb un 14 a dalt a l’electrònic. Tot i així, encara hi havia aspectes a millorar: la defensa individual va fallar en alguns moments i no érem capaços d’aguantar l’1c1 de les rivals, en especial de les bases; i en segon cas, el bloqueig de rebot, que vam ser incapaços de reconduir en tot el partit.

El segon període, llavors, tots aquest errors van sortir a la llum. En especial el treball defensiu individual va ser molt dolent. Les consignes es van oblidar i cadascuna treballava individualment. Això feia que ens desbordessin una vegada i un altre. De sobte eren elles les que corrien i ficaven una cistella i un altre. Nosaltres, tot i la distància al marcador, ens vam acoblar al seu ritme i vam començar a córrer sense cap control. Les possessions en atac no arribaven als 10 segons de joc i cada una guanyava la seva pròpia guerra. D’aquesta manera, le resultat del període va ser de 21 a 10, acabant la primera part només 3 a dalt.

Davant d’aquest descontrol, l’equip tècnic ens vam veure obligats de a recurrir la resta del partit a la defensa en zona i la fletxa pressionant tota la pista. Cal aclarir que ens vam veure realment disgustats de tindre que recurrir a això, ja que hem d’aprendre a defensar de forma individual i no podrem arribar a enlloc refugiant-nos només darrere tancadetes en zona.

Però aquest canvi va repercutir clarament al partit i ens va ajudar a guanyar-lo. Vam sortir al tercer període defensant en zona d’una forma excepcionalment bé. El treball de les exteriors del lateral va ser magnífic i les rotacions en defensa van sortir molt i molt bé. De igual manera, la zona pressionant tota la pista va anar en millora. De principi ens van sobrepassar un parell de vegades, però quan vam enrederir la primera línea de la pressió tot va sortir millor. No només vam aconseguir realentitzar el seu joc e impedir que arribessin a cistella còmodes, lo qual era l’objectiu, també vam robar alguna bola aconseguint recuperar el ritme. L’atac en estàtic, però, no va canviar gaire. Ens costava jugar amb ordre, encara es nota que no estem acostumades a aquest estil de joc, però és només quan ens centrem amb ell i l’apliquem que en traiem el major rendiment. Aquest estil de joc es va anar accentuant durant els segons 20 minuts i va anar a més, acabant el tercer període 15 a 20 i l’últim període, amb una defensa en zona sublim, 6 a 23.

Volem reflexar la nostra bipolaritat respecte a les conclusions del partit: per una part cal felicitar l’equip per la gran defensa que es va fer a la segona part del partit. Ens vam moure com un equip, rotant i sabent tàcticament on devíem estar a cada moment. Però per altra part, estem molt decepcionats de haver tingut que rendir-nos en la defensa individual. Es aquesta, en la seva màxima intensitat i esplendor la que ens farà arribar a dalt. Cal millorar molt aquest aspecte i ser capaces de jugar amb ordre i agressivitat tant en atac com en defensa.

Tot i així, felicitem a les jugadores per la victòria, sabem que continuarem treballant i millorant tots aquest aspectes.

Parcials: 1er(16-30), 2on(21-10), 3er(15-20) i 4rt(6-23)

CANOVELLES BC 59 – 42 CB SANT JUST

Afrontem el primer partit de la temporada posant sobre la taula les cartes d’aquest projecte il·lusionant que vivim aquest any. Durant aquesta pretemporada han canviat moltes coses, respecte a l’anterior, noves companyes, nou equip tècnic i nou estil de joc. Això ens farà més grans com a equip però cal treballar i millorar cada dia. Això implica que comencem a jugar quan encara no estem totalment rodades i encara amb una clara falta de comoditat davant la nova filosofia de joc.

Comencem el partit molt concentrades, sobretot en atac, jugat de forma molt ordenada però sense una clara consumació en forma d’anotació. Això, just a la nostra dificultat de fer un bon balanç defensiu, tant després de rebot contrari o quan ens sobrepassaven la pressió, fa que el quart acabi sent un intercanvi de cistelles.

Al inici del segon període traiem la zona pressionant obligant a treballar mes fort la defensa individual. Un bon treball, principalment de les jugadores interiors en les ajudes i el bloqueig de rebot fa que recuperem moltes boles que resolem ràpidament en forma de contraatac o situacions de menys de 8 segons, aconseguint així un marge de deu punts importants al marcador. Tot i això, la nostra assignatura pendent continua sent la defensa i en especial el balanç defensiu. Una vegada en estàtic ens falta millorar la defensa de la línea de passi, en especial de les jugadores exteriors, però sense perdre en cap moment la visió de la bola.

Comencem la segona part guanyant de 9 punts. Acordem fer una defensa d’alternança entre individual i zona mixta, amb punts clau el balanç i la negació del passe a les ales. Aquest joc aconsegueix despistar al Sant Just i ens dona moltes boles de joc. Corregint l’aspecte defensiu, toca matisar alguns detalls ofensius que no acaben de rutllar; principalment dos: el fet de jugar molt tancades, impedint una bona circulació de bola, i la pròpia desconeixença de ¡ls sistemes de joc.

L’últim període s’assembla més al primer. Les nostres ànsies per rematar el partit fa que deixem de jugar a res. En atac tornem a un joc totalment estàtic, sense cap tipus de moviment de bola o jugadores i això fa que acabem totes les possessions en situacions d’u contra u. En defensa baixa el nivell d’intensitat i comencem a oblidar-nos de bloquejar el rebot, una cosa que anaven fent bastant bé durant tot el partit. Aquest cúmul d’errors fa que acabem perdent el quart.

En general, encara tenim molts aspectes del joc a corregir, tant tècnics, tàctics com mentals; però varen sortir moltes coses noves i considero que el treball que s’està fent és bo. Si treballem per millorar cada dia continuarem creixent i complir els objectius proposats. Tot i així, cal mantenir la concentració i les ganes durat tot el partit, per evitar que a les pròximes jornades, una baixada d’intensitat com la de l’últim període pot marcar la diferència entre guanyar o no.

A seguir treballant, noies!!

Parcials: 1er(17-13), 2on(14-9), 3er(18-5) i 4rt(10-15)