Com de costum, viatge llarg que ens feia començar els primers quarts adormits perdent molts pases i amb males defenses que facilitaven cistelles fàcils seves. A mesura que passàven els quarts, no reaccionavem encara que seguiem lluitant cada vola cada cop més.
Segona part, molt més intensa. Jugant a passar i tallar en diverses jugades que ens feia anotar punts fàcils, lluitant molt els rebots i amb defenses molt dures que ens feia robar bola i poder jugar al contraatac. Sense molt misteri anavem pujant punts al marcador en cada quart i això feia que els contrincants es desesperesin ja que estàvem jugant molt bé.
Si haguesim aixecat el cap en moltes ocasions, hauriem donat asistencies en cistelles fàcils.
Tot i perdre, remarco que només vam perdre de 12 contra els primers que han guanyat tot de 50, guanyant tots els quarts de la segona part, ¿ i si haguésim ficat totes les cistelles que vam fallar sols? ¿Hagués canviat el resultat? Si no ens esforçem desde el principi, el partit canvia totalment. Reflexionem.
Gràcies a Marc Fernández per vindre ajudar-nos.