Comencem amb el peu esquerre aquest any 2013, caient a la pista d’un rival que es trobava per sota a la classificació. Aquesta derrota, però, no ha sigut cosa de 40 minuts, si no que una part ja venia prescrita durant la setmana. Una setmana on no hem sigut totes pràcticament en cap moment i on el nivell d’intensitat i tensió poques vegades han arribat al seu punt necessari.
Tot i així començàvem el partit guanyant amb un 4-11 en els primers cinc minuts. Durant aquest període la defensa va ser bastant correcta, vam aconseguir robar unes quantes boles fent pressió i això ens va permetre córrer i ficar cistelles fàcils. El període, però, terminà 11 a 11 al tornar-nos el parcial no sense suar la samarreta. Tantejat el terreny veiem que el Gaudí era un equip del nostre nivell, lluitador sobretot en defensa que no ens posaria les cosses gens fàcils.
Començàvem llavors el segon període. I l’iniciàvem endollades, amb dos triples consecutius que ens tornaven a posar cap dalt. Però fins aquí va arribar la il·lusió. En el moment en que la nostra pressió va deixar de sortir efecte vam començar a emportar-nos una vegada i un altre contra una defensa zonal que excepte els primers compassos no vam saber superar. En defensa deixàvem de robar boles i només fèiem que retrocedir i esperar al rival. El segon període va acabar igual: 11 a 11 però ja sense gaires bones sensacions.
El tercer període és, sens dubte el pitjor. Nosaltres comencem molt espesses en atac, continuem sense poder fer res davant la seva defensa zonal, mes que tirar triples i anar al rebot. En estàtic no aconseguim ficar cap cistella de dins l’ampolla pràcticament, només de 6’25 i d’alguna bola que aconseguim robar. Elles en canvi es senten cada vegada més còmodes a cada atac generen cistella o falta i no perdonen als tirs lliures. Només dos triples finals ens tornen a apropar al marcador i comencem l’últim període perdent de 2.
Però és iniciar-lo i encaixar un 10 a 0 que ens posa les cosses molt i molt difícils. Malgrat això encara es van veure bones accions però en cap moment aconseguim reduir la diferència a menys de 7 punts.
Per últim, m’agradaria fer una reflexió. L’equip rival va saltar d’alegria i es van abraçar quan va sonar el clàxon final. Estic segur que havien estat preparant el partit a consciencia, durant la setmana al 100% concentrades en el cap de setmana i també durant el partit van estar molt ficades tota l’estona. Nosaltres vam donar una imatge totalment contraria, una setmana molt poc regular i poca concentració en alguns moments importants del partit. Noies, el partit comença dilluns a les 19:30 i ja tenim que estar concentrades, ok? No tornem a fallar!!
