Categoría: Actualidad

Segona jornada i ja fem el primer tast de la derrota. Jugàvem contra un equip que ja sabíem que seria poderós donat el resultat de l’anterior jornada. Per la nostra part, veníem d’una setmana on els entrenaments no havien acabat de ser tot el correcte que podrien haver sigut.

El partit comença molt igualat. Nosaltres marquem un ritme  molt alt, però ells són capaços de mantenir-ho i el joc es desenvolupa en una anada i tornada de cistelles per part dels dos equips. En defensa estem molt intensos i aconseguim recuperar unes quantes boles importants. El problema rau en atac, on no som capaços de trobar solucions fàcils i ens costa molt atacar amb espais. A més, la nostra sortida de contraatac encara és massa lenta, dificultant trobar cistelles en carrera com ens agrada.

El segon període es veu marcat per un ritme defensiu molt més baix als jugadors sense bola. Això provoca molta més facilitat a l’atac rival, nosaltres anem tard i cometem moltes faltes. Això ens suposa un estrés i comencem a jugar sense ordre, perdent boles tontes per falta de comunicació i de concentració. Ens passem 7 minuts on només anotem una cistella, encaixant doncs un parcial de 2-13 que ens deixa 6 punts per sota al marcador. Dos últimes bones accions maquillen el marcador que acaba al descans 20-23.

Quan tornem a pista les consignes són recuperar la intensitat defensiva i sortir més ràpid a la contra. Nosaltres sortim molt durs, tal com ho fa el Valldemia. Comencem el període perdent, amb un parcial de 2-8 que ens torna a allunyar, però mantenim la línia i el retornem amb un 9-2 que ens posa a 4 punts per sota. El treball és bo, però anem a contracorrent i amb el temps en contra i comencem a no pensar. Dos triples consecutius dels dos equips eleven la tensió que deixa el marcador per l’ínici del quart període 41-44. El parcial d’aquest període ha sigut d’empat a 21.

El quart període és el de l’ecatombe. Aguantem els primers 5 minuts on arribem a posar-nos a un punt per sota, 45-46, per encaixar quatre punts seguits allunyant el partit. Una cistella nostre ens posa de nou a tres punts al minut 5. Encara queda molt partit. Després d’un parell d’atacs on no ens surt res clar i dos minuts sense cap cistella al marcador comencem a desesperar-nos i a fer la guerra per la nostra contra. El nostre problema rau a que seguim creient que el partit el guanyarem en atac i comencem a relaxar-nos darrere. Això dona ales al rival que ens fica dos cistelles més seguides i és llavors quan surten els individualismes, el guanyar la guerra sols. En aquest moment ja està tot perdut, perdem tres boles tontes seguides i baixem els braços. Quan ens hem donat conte, hem estat 5 minuts sense anotar i el partit se’ns ha anat de les mans.

Finalitzat el partit tot són crits de ràbia i plors. Podríem haver fet més? Segur que sí. Però no importa tant el guanyar o perdre sinó oblidar que ho fem tots junts, que no arribarem enlloc jugant guanyar sols i menys donant la pèssima imatge que vam donar al final, discutint a pista i als passadissos. Em comés errors tècnics i tàctics, se’ns dubte però aquest són fàcilment corregibles si estem disposats a creure en l’estil i treballar dur. Però ni un ni l’altre ens portaran a la victòria si no som capaços de mantenir el cor a mil i el cap fred.

Propera jornada un altre rival que sembla a batir, un gran equip que ens ve com anell al dit per tornar a activar-nos. Divertim-nos aquesta setmana, senyors, suem la samarreta, millorem i dissabte serà un altre dia. Sempre amunt.

Parcials:

1er(11-8), 2on(9-15), 3er(21-21) i 4rt(6-13)

Comencem la temporada contra un equip completament desconegut. Arribem a pista i les primeres mirades curioses ens mostren un equip d’alçada mitjana, amb jugadors molt atlètics i un parell de jugadors molt grans. El partit anterior acaba tard i escalfem molt poc a pista, quatre consignes ràpides i comencem a jugar.

El partit comença molt igualat, amb un nivell d’encert bastant baix per part dels dos equips que desemboca en una anada i tornada de cistelles dels dos equips que ens situen al minut 7 en un baix 8 a 8 al marcador. El treball que estàvem fent fins el moment era molt bo, en especial en defensa però no acabàvem de trobar situacions de cistella clares. Per fi, al minut 8 aconseguim robar un parell de boles seguides que ens fan posar la directa i acabem el quart amb un parcial de 1 a 12 que ens posa 11 a dalt.

Pel segon quart mantenim les consignes: defensem molt a dalt per trobar situacions de cistella ràpida i fàcil. Comencem el segon període amb la cinquena marxa posada, amb un parcial de 0-6 fins al minut 2. La nostra defensa intensa comença a perdre piles, el que fa que perdem la posició moltes vegades, arribem tard i cometem faltes. Així, en aquest període arribem a bonus en només els dos primers minuts de quart. Això suposa 8 minuts de joc molt lent, molt parades, on ells tiren 12 tirs lliures, dels quals en fiquen 4. Nosaltres més o menys anem a la nostra, jugant ràpid i aprofitant les nostre avantatges interiors durant molta estona. Arribem doncs a l’Equador del partit amb 19-39 a l’electrònic.

Parlem al vestuari i escollim consignes de cara a la segona part. Agafada aquesta renda de 20 punts, cal aprendre ara a jugar més lent. Decidim mantenir la nostra intensa defensa tota la pista però volem atacs molt més llargs.

Comencem el tercer període amb un altre 0-8, fent un 6/6 en tirs lliures. El jugar més lents ens dificulta el trobar cistelles clares, ja que ens precipitem amb facilitat i acabem tirant de formes poc clares, la majoria de vegades fets d’individualitats. Per altra part, el nostre ritme defensiu es manté molt bé, aconseguint que el rival faci només 6 punts en aquest 10 minuts, de tal manera que comencem l’últim període amb el marcador 25-54.

L’últim període ha sigut el més fluix. S’ha notat la nostra encara manca física, fent que ens costi mantenir la defensa adalt, davant jugadors rivals molt ràpids ens relaxem a les línies de pase, de manera que el rival comença a trobar opcions de joc on pot treure avantatges que fins el moment estàvem suplint amb molta intensitat i esforç. Influeix també el fet que, de nou, tornem a entrar en bonus al minut 3, el que fa que el rival es cansi de llençar tirs lliures, amb més encert que abans en contraposició al nostre 0/7 d’aquest quart. Dues cistelles seguides seves al final de partit tanquen el marcador en 37-64, havent perdut aquest últim període per 2 punts.

Volem felicitar a l’equip pel gran treball i esforç d’avui i per que comencen a florir resultats del mes que portem d’entrenament. Malgrat això, cal dir que la temporada és molt llarga i els rivals seran molt i molt més durs que aquest. Hem de ser capaços de mantenir aquesta defensa tot el partit sense carregar-nos de faltes, però sobretot hem de millorar el nostre joc en estàtic. Necessitem intensitat però paciència, ritme però control, ànsia però joc en equip. Si aconseguim implantar el nostre ritme en un joc molt més global en estàtic tindrem moltes més situacions clares d’atac que podrem aprofitar.

Parcials:

1er(9-20), 2on (10-19), 3er(6-15) i 4rt(12-10)