Categoría: Mini Masc.

Hem tingut que esperar a la última jornada per poder gaudir del gust de la victòria. Jugàvem contra un equip que a l’anada ens havia guanyat de 20 punts però que érem conscients que no eren superiors a nosaltres, només més constants.

Des del primer moment les nostres consignes van ser clares: havíem de ser un equip en atac i en defensa. Si un fallava, fallàvem tots. Si un tenia èxit, guanyàvem tots. I així va ser des del primer moment. Vam començar el partit amb un 11 a 4 a favor que va ser clau per emportar-nos el partit. Aquesta distància va fer que mai tinguéssim que anar per darrere del rival de forma clara. Al segon període la truita es va girar i ens van fe n parcial de 4-10 i un 5-6 al tercer que posava el marcador igualat. Això no ens va preocupar en cap moment. S’estava treballant bé, sobretot defensivament, on la nostra posició defensiva era molt i molt bona. En atac el percentatge de tir va pujar molt més des de mitja i curta distància, on tan aviem fallat anteriorment. El partit va anar igualat tota l’estona i no es va decidir el guanyador fins a l’últim moment.

M’agradaria, però, que ens fixéssim en el perquè d’aquesta victòria. Durant tota aquesta setmana el nivell d’entrenaments ha sigut alt i bo i això s’ha notat al partit. No és fàcil mantenir la concentració tota la setmana i aquesta ho vam aconseguir. A partir d’aquí i aplicant el que havíem treballat, pràcticament no vam tenir que pensar en el joc, només ser un equip, en atac i en defensa.

Avui vull felicitar als pares per tot el recolzament i ànims durant aquest mesos difícils, aquesta victòria també és seva. Però sobretot felicitar als jugadors que van fer una setmana perfecta i un partit rodó, i dir que ha sigut un orgull veure com creixien aquest pocs mesos.  Ara només ens queda no baixar aquest ritme a la fase regular.

A sigut aquesta una jornada plena d’emocions. Il·lusió, esperança, esforç, orgull, fatiga, abatiment i decepció.

Jugàvem un partit sense saber ben bé què ens trobaríem. Al partit d’anada el Parets, sense gran cosa, ens va passar per sobre. Aquí, de sobte, la cosa va anar diferent.

Des del primer moment la intensitat que vam imposar, sobretot defensivament, va ser exemplar. Érem, per fi, un equip que havia aprés a defensar com a equip. Això va fer que el partit es mantingués sempre a un pam. El Parets jugava molt bé i sempre ens anava traient un parell de punts, però mai vam deixar de mossegar, fent lluir un bon bàsquet, ple de jugades en equip i d’individualitats quan tocava. Així, vam arribar a la mitja part perdent només de 6 punts.

Durant el descans les consignes van ser clares: tenim que seguir mantenint el ritme defensiu. A més d’això, en ataca jugàvem bastant oberts, de manera que érem un equip difícil de defensar. I com a súmmum, vam estar dominant el rebot tota l’estona i, recordeu que qui domina el rebot domina el partit. Per contra, em de dir, que estàvem fallant molts tirs i entrades fàcils de curta distància.

Tot això va arribar en la seva màxima esplendor durant el cinquè període. Aquest sis minuts vam decidir defensar només mitja pista i vàrem fer un 1 a 16 a favor que per primera vegada en la temporada decantava el partit en la nostra favor. Un bona defensa marcada per saber a qui teníem en cada moment i saber mantenir-nos cadascú en el seu rol ens permetia robar boles en equip i córrer aconseguint cistelles fàcils.

Però de sobte, vuit minuts més tard, al setè període tot això se’n va en orris. El que havia sigut el nostre punt àlgid, una defensa individual ordenada, es tornava el nostre punt dèbil. De sobte vam oblidar-nos de defensar cadascú al nostre i l’ànsia per guanyar ens feia anar darrere la pilota oblidant-nos del nostre. Això va fer que ens tornessin el parcial que nosaltres havíem fet abans, cosa que ens posava de nou per sota al marcador. Sortíem doncs els últims sis minuts quatre a baix i tot i que la actitud i intensitat van ser bones, no vam aconseguir remuntar aquest últims punts.

Cal corregir un parell de coses, sobretot els tir de poca distància (vam fallar quasi 20), però sobretot, una vegada més, cal aprendre a ser constants durant tot el partit, confiar en el paper de cadascú i saber que al final sortirà bé. Avui, a més em sento orgullós de la nostra grada que va estar animant i recolzant els jugadors en tot moment; gràcies.

Per últim, vull dir que potser aquesta ha sigut la mes dura de les derrotes, aquella que saps que tens a la mà però al final se t’escapa. Això, nois, ens apropa encara més a millorar i guanyar el proper cap de setmana. Avui ens hem sentit orgullosos al veure com aneu millorant, com ha pujat la intensitat i les ganes i com entre tots podem tirar endavant. No deixeu de treballar, cracks, i obtindreu la vostra recompensa!!

Partit perdut a casa del CB Mollet. Als dos primers quarts ja anàvem amb una diferencia gairebé de 30 punts i això ens va passar factura. L’equip contrari va estar molt encertat a l’hora de lleçar a cistella, al contrari que nosaltres, i també va influir que no vam defensar com nosaltres sabem. Un altre aspecte que ens fa desafavorir va ser que vam perdre molts passes, sense buscar opcions i en més d’un cop, era tot individualisme. Cal destacar, a més a més, que es van fer jugades molt bones, amb bones opcions de tir.
Falta molt treball, com diem sempre, el resultat del partit es el treball a pista, una bona setmana d’entrenaments, es un bon partit.
Ànims nois, poc a poc les coses van sortint i això es una bona senyal!