Segona jornada i ja fem el primer tast de la derrota. Jugàvem contra un equip que ja sabíem que seria poderós donat el resultat de l’anterior jornada. Per la nostra part, veníem d’una setmana on els entrenaments no havien acabat de ser tot el correcte que podrien haver sigut.
El partit comença molt igualat. Nosaltres marquem un ritme molt alt, però ells són capaços de mantenir-ho i el joc es desenvolupa en una anada i tornada de cistelles per part dels dos equips. En defensa estem molt intensos i aconseguim recuperar unes quantes boles importants. El problema rau en atac, on no som capaços de trobar solucions fàcils i ens costa molt atacar amb espais. A més, la nostra sortida de contraatac encara és massa lenta, dificultant trobar cistelles en carrera com ens agrada.
El segon període es veu marcat per un ritme defensiu molt més baix als jugadors sense bola. Això provoca molta més facilitat a l’atac rival, nosaltres anem tard i cometem moltes faltes. Això ens suposa un estrés i comencem a jugar sense ordre, perdent boles tontes per falta de comunicació i de concentració. Ens passem 7 minuts on només anotem una cistella, encaixant doncs un parcial de 2-13 que ens deixa 6 punts per sota al marcador. Dos últimes bones accions maquillen el marcador que acaba al descans 20-23.
Quan tornem a pista les consignes són recuperar la intensitat defensiva i sortir més ràpid a la contra. Nosaltres sortim molt durs, tal com ho fa el Valldemia. Comencem el període perdent, amb un parcial de 2-8 que ens torna a allunyar, però mantenim la línia i el retornem amb un 9-2 que ens posa a 4 punts per sota. El treball és bo, però anem a contracorrent i amb el temps en contra i comencem a no pensar. Dos triples consecutius dels dos equips eleven la tensió que deixa el marcador per l’ínici del quart període 41-44. El parcial d’aquest període ha sigut d’empat a 21.
El quart període és el de l’ecatombe. Aguantem els primers 5 minuts on arribem a posar-nos a un punt per sota, 45-46, per encaixar quatre punts seguits allunyant el partit. Una cistella nostre ens posa de nou a tres punts al minut 5. Encara queda molt partit. Després d’un parell d’atacs on no ens surt res clar i dos minuts sense cap cistella al marcador comencem a desesperar-nos i a fer la guerra per la nostra contra. El nostre problema rau a que seguim creient que el partit el guanyarem en atac i comencem a relaxar-nos darrere. Això dona ales al rival que ens fica dos cistelles més seguides i és llavors quan surten els individualismes, el guanyar la guerra sols. En aquest moment ja està tot perdut, perdem tres boles tontes seguides i baixem els braços. Quan ens hem donat conte, hem estat 5 minuts sense anotar i el partit se’ns ha anat de les mans.
Finalitzat el partit tot són crits de ràbia i plors. Podríem haver fet més? Segur que sí. Però no importa tant el guanyar o perdre sinó oblidar que ho fem tots junts, que no arribarem enlloc jugant guanyar sols i menys donant la pèssima imatge que vam donar al final, discutint a pista i als passadissos. Em comés errors tècnics i tàctics, se’ns dubte però aquest són fàcilment corregibles si estem disposats a creure en l’estil i treballar dur. Però ni un ni l’altre ens portaran a la victòria si no som capaços de mantenir el cor a mil i el cap fred.
Propera jornada un altre rival que sembla a batir, un gran equip que ens ve com anell al dit per tornar a activar-nos. Divertim-nos aquesta setmana, senyors, suem la samarreta, millorem i dissabte serà un altre dia. Sempre amunt.
Parcials:
1er(11-8), 2on(9-15), 3er(21-21) i 4rt(6-13)
